Parlem de salut mental i trenquem tabús

La pandèmia de la Covid-19 ha tingut un efecte indubtable en el benestar emocional i mental de les persones, i, com a conseqüència, un clar augment dels trastorns mentals. És per aquest motiu que tant el Govern català com el de l’Estat espanyol s’han vist en la necessitat de reforçar l’atenció de la salut mental i plantejar noves estratègies i plans. El desembre del 2021, el Ministeri de Sanitat va presentar l’Estrategia de Salud Mental del Sistema Nacional de Salud (SNS) en substitució de la darrera.

I el ple del Consejo Interterritorial d’aquest organisme ha aprovat en coordinació amb l’esmentada estratègia el Plan de Acción de Salut Mental 2022-2024, un pla cofinançat entre comunitats autònomes i el mateix Ministeri de Sanitat, que compta amb un pressupost de 100 milions d’euros, a través dels pressupostos generals de l’Estat, durant els anys 2022, 2023 y 2024.A nivell de Catalunya, el passat mes de desembre del 2021 es va celebrar al Parlament el debat monogràfic sobre la salut mental convocat pel president Aragonès. Un debat polític més que necessari a abordar que girava entorn a la salut mental, les persones i la lluita contra l’estigma. Finalment, fa unes setmanes, es va aprovar el Pacte Nacional de Salut Mental, un compromís del Govern plantejat des de la transversalitat i com a pla interdepartamental i que encapçala la seva directora, Magda Casamitjana.Davant d’això, Esquerra Republicana de Catalunya aposta clarament per posar la salut mental a l’agenda política, ha de ser una de les prioritats d’aquesta legislatura i així ho va manifestar el mateix president Aragonès.

Això no significa, ni de ben lluny, que els problemes de salut mental no existissin abans. Al contrari, sempre hi han estat, però és un àmbit de la nostra salut que ha estat sempre invisibilitat i tractat amb por o vergonya. Parlar sobre la salut mental és molt important, sense por i sense estigmes.

Cal que ens acompanyem i ens donem suport perquè l’abordatge de la salut mental s’ha de fer des del vessant comunitari, perquè afecta la col·lectivitat. De fet, els estudis indiquen que una de cada quatre persones adultes tindrà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida, però els problemes de salut mental no només tenen un impacte a la primera persona, sinó també en els seus familiars i en el seu entorn. Dotar-nos d’eines amb un gran consens polític al seu darrere, com el Pacte Nacional per a la Salut Mental, és necessari.

Un acord amb una estratègia nacional que sigui integral, que combati l’estigma i impliqui tots els agents de la salut mental. Alhora, en el ple monogràfic, vam presentar i aprovar diverses propostes que van encaminades a la prevenció, l’abordatge i la recuperació de la salut mental, des d’una transversalitat en les polítiques que afecta tots els àmbits i amb una clara perspectiva de gènere.En definitiva, estem davant d’un gran repte. Cal que la societat prengui consciència i, en aquest sentit, ens alegrem que la 30a edició de La Marató solidària fos dedicada i donés visibilitat a la salut mental.

Siguem una societat resilient i respectuosa. Parlem de salut mental i trenquem tabús!