El 2022 no està sent millor del que esperàvem

Si a finals de l’any passat escrivia un article esperançador i ple de bons presagis per al 2022, ara em trobo davant del mateix foli en blanc però amb unes sensacions no gens bones. La situació no solament no ha millorat mínimament, sinó que s’ha complicat encara més. El preu de la llum no deixa de créixer; la gasolina s’ha convertit en un luxe; i la cistella de la compra ofega cada vegada més la ciutadania.Omplir la nevera i la despensa és ara cosa de rics.

Segons l’OCU, i per citar alguns exemples, l’oli s’ha encarit un 118%, els ous un 46%; els plàtans un 63,6%; la llet un 49,7%; i el pollastre més d’un 16%. Tots ells són productes bàsics i de primera necessitat, però alhora són també inabastables avui dia per a moltes famílies. Ja que tot i l’augment dels preus en general, els salaris no compten amb aquests increments, i per tant creix cada dia més la figura del treballador pobre.Uns increments que si al mes de maig l’OCU anunciava que la cistella de la compra suposaria per cada família uns 500 euros més a l’any, ara, tres mesos després aquesta dada ha crescut fins als 830 euros per família de mitjana.

I és que segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris, elaborat a partir de 238 productes, la cistella de la compra s’ha encarit un 15,2% de mitjana.I no hi haurà volta de full. L’increment de preus dels diferents serveis no revertirà. No reduirà el preu quan la situació millori.

I això ens preocupa, i molt, ja que sabem de casos que no poden arribar a final de mes cobrint solament les necessitats bàsiques. I no sols això, ja que és probable que encara s’apugin més els preus d’alguns productes de primera necessitat en els propers mesos.Un estudi de les Nacions Unides conclou que la crisi per l’augment dels preus empeny 71 milions de persones a la pobresa extrema. En concret, 51 milions de persones viuen amb 1,90 dòlars al dia, mentre que 20 milions ho fan amb 3,20 dòlars a causa de la crisi actual.

Aquest mateix informe també apunta que l’augment del cost de l’energia i els aliments, accelerat per la guerra a Ucraïna, està disparant les taxes de pobresa de forma dràstica i més ràpid que durant el xoc provocat per la Covid-19.La situació és insostenible i no sabem quan veurem una petita millora. Però el que sí que tenim clar és que com a sindicat hem de buscar les solucions possibles per mirar de pal·liar aquesta dràstica situació. És per això que la UGT-Terres de Lleida ja des de principis d’any es va marcar un objectiu clar: no signar cap conveni per sota del 5% d’augment salarial, una mesura que la patronal vol evitar, al·legant que les empreses no poden afrontar aquestes demandes.Ara més que mai necessitem la força de la negociació col·lectiva per frenar la dinàmica de pèrdua de poder adquisitius dels salaris, per evitar que es continuï generant un polvorí social i que es posi en risc la recuperació econòmica.Arribats a aquest punt, tots coincidirem en el fet que s’estan donant tots els elements necessaris per a una tormenta perfecta.

Però esperem que per més negra que pinti, no sigui devastadora. Toca esperar a veure com plou!