Temps difícils

En un any diferent, transcendent, en el qual s’han combinat moltes coses que no entenc, llegia Javier Sadaba i la seva consigna. “La vida bona consisteix a tenir tots els plaers, sempre que no facis mal a ningú i tinguis la consciència per fer el correcte.” Aquesta és una reflexió a la qual ell va arribar després d’un any de la mort de la seva dona, l’Elena. A la pregunta que es feia sobre “de què ha servit tota la vida?” ell contestava que la vida no servia per a res, que el dolor era més gran.

Per què després de dos anys de pandèmia, de situacions difícils, entrem en una guerra que ens afecta a tots? Diverses crisis encadenades que arriben a tota la ciutadania, un canvi climàtic evident que cada vegada es deixa sentir més fort. Quina és la millor opció per afrontar el futur?Machado deia allò de “hoy es siempre todavía”, és a dir, sempre podem buscar una solució que ens porti a uns valors, que ens portin a afrontar aquesta nova etapa, que crec que ja tenim aquí. La llibertat i la igualtat són el que defineix l’ésser humà, i l’humanisme avui s’enfronta a una possible realitat que els filòsofs denominen transhumanisme o posthumanisme.

El desenvolupament de les Tecnologies ens està canviant, això porta al fet que les desigualtats entre rics i pobres sigui cada vegada més gran i els conceptes d’igualtat, moral i ètica quedin en entredit molts cops.Podem diferenciar entre una societat culta i una societat informada. Una cosa és equivalent a l’altra? Des del meu punt de vista, no. Crec que tenim una societat molt més informada però menys culta.L’exemple és la filosofia, imprescindible en la formació de la persona.

És la ciència del pensar, la ciència de la totalitat de les coses, per les seves causes últimes adquirides a la llum de la raó, pel que ens ensenya a enraonar i arribar a conclusions humanes. Perilla?La història de la humanitat ens ha deixat lliurepensadors que ens han portat a cobrir uns valors d’ideals i en molts casos a fer més justa la societat. Moltes vegades ens convertim en testimonis d’un món que cada dia ens té més informats però amb menys possibilitats de fer canvis.

Tenim infinitat de mitjans que ens mostren les cares més fosques del món. Ens indigna i paguem de forma brutal moltes d’aquestes conseqüències. Molts cops ens convertim en espectadors i no en actors que puguin propiciar el canvi.Keith Richards deia que ha passat la vida renunciant a coses.

La veritat, qui ho diria, però fa una reflexió que crec que és molt interessant: “Tots hem pensat que algun dia els Rolling Stones s’havien acabat, però afortunadament la banda no va estar-hi d’acord.” Un acte de decisió i autoconvecció davant de la situació actual que, a mi, em sembla un exemple.Em fico a la llista de reaccions, tipus emoticones d’una xarxa social, i descric: un dit cap amunt diu m’agrada, un coret diu m’encanta, una mena de rodona groga que abraça un cor diu m’importa, la rodona rient diu em diverteix, amb cara de bocabadat diu em sorprèn, amb una llagrimeta m’entristeix i amb una cara vermella de prunes agres diu m’enfada. Són, en definitiva, molts dels senyals que els usuaris de xarxes utilitzen per definir les seves opinions i emocions. En fi, vull enraonar, expressar els meus sentiments i les meves opinions, vull interactuar amb les persones, fer un cafè amb contingut de paraula i fer projectes que ens ajudin a ser persones, a millorar el nostre entorn, a estar endinsats en la nostra societat.

Procurar que el present i el futur siguin millors. Crec que els nostres fills sabran identificar i gestionar la seva realitat, però també és molt important que nosaltres fiquem els mitjans perquè la base d’aquest canvi sigui sòlida, solidària, lliure i humana.