El sentit comú

Ja pot estar content el govern de Paeria. Tenen la ciutat de Lleida on volien. La segona capital catalana amb unes dades de criminalitat més aviat poc encoratjadores.

Les dades del Balanç de Criminalitat publicades pel ministeri d’Interior reflecteixen que durant el primer semestre de l’any 2022 han augmentat els delictes penals a la nostra demarcació respecte del mateix període del 2021 i, a la capital, les agressions sexuals, els robatoris amb violència i intimidació, les okupacions i els delictes de lesions han augmentat considerablement. Cada vegada més delinqüència, inseguretat, brutícia i també incivisme. Ja poden estar satisfets.

Lleida ha perdut l’atractiu a què podia aspirar, al que podia haver estat i no és. Això sí, la maquinària propagandística del govern de la Paeria treballa a tota màquina també el mes d’agost i els titulars i notícies del molt que es mouen no cessen. Que si la postulació de projectes Next Generation per valor de 64 milions d’euros per a la ciutat, que si la transformació de la rambla de Ferran com a eix comercial, que si nous models de turisme per a la ciutat.

La cosa té substància, perquè les dades ens mostren que els turistes pernocten a Lleida una mitjana d’1,5 nits. Vaja, deu ser que amb les temperatures estivals a la nostra ciutat el City Tour en bus descapotat no resulta massa seductor i gairebé és millor quedar-se poc a la capital i fer cap a destinacions més fresques. Fa uns dies l’alcalde “accidental” ens va sorprendre amb l’anunci de la creació de senders urbans poblats d’arbres de punta a punta de la ciutat.

Bé, això de la punta depèn del que es consideri ciutat, perquè ni el barri de Llívia, ni Magraners, ni el Secà –per posar-ne només tres exemples– no tindran aquests anunciats itineraris de renaturalització de l’entorn urbà. Dubto molt que aquest pretès oasi urbà arribi a materialitzar-se, més encara quan el simple manteniment i cura de les zones verdes i dels arbres que sobreviuen a la ciutat deixa molt a desitjar. L’estrès tèrmic que pateixen moltes espècies arbòries sembla haver avançat la tardor a Lleida i, mentrestant, es malgasten milers de litres d’aigua de boca per mantenir rotondes amb gespa.

Definitivament, el sentit comú és el menys comú dels sentits per a aquest govern. Tant teatre, tant anunci i tanta propaganda ja cansa. Els veïns preferirien que no els expliquessin contes i que s’actués als múltiples fronts que estan oberts per tota la ciutat.

Perquè els pedaços ja no solucionen la punxada d’un govern al qual se li ha escapat de les mans els temes que realment afecten el dia a dia d’aquesta capital. El manteniment de la ciutat, els serveis de qualitat, la seguretat o la neteja. Amb impotència veiem que Lleida està pitjor que mai.

La delinqüència està entrant pels carrers, però acabarà instal·lant-se per quedar-se als salons de les cases d’aquests polítics que han jugat a mirar cap a un altre costat per una inconfessable amalgama de complexos d’inferioritat, sense saber què ni com fer perquè Lleida sigui la ciutat que els veïns esperen. Perquè una cosa és tenir competències i una altra de ben diferent és ser competent. Els serveis públics essencials i sufragats amb els impostos han de funcionar.

El centre històric no pot ser un alberg a l’aire lliure, un espai on campi al seu aire la prostitució i la venda il·legal de tota mena d’objectes i substàncies. Els barris han de disposar dels serveis adequats a les seues necessitats, han de ser segurs i tranquils, i els espais públics han de mantenir-se i cuidar-se adequadament. Només aplicant una mica de sentit comú, i amb una bona dosi d’actitud i interès, és possible canviar Lleida.