La climatologia del 2022 deixa empremta

El 15 d’agost fixa l’equador de l’estiu, sempre m’ha fet la sensació que l’escurçament diürn s’accelera i les postes de sol anuncien la tardor. En les tasques agrícoles, anys passats segle XX, començaven a escarriar o collir l’ametlla llargueta, desfullàvem el tabac per aprofitar les primeres fulles, esquivant el monopoli de Tabacalera, i adinerar-les fent caliquenyos. Aquesta mateixa setmana, després de 4 o 5 anys de no haver anat a Andorra, vaig reviure i recordar veient tallar el tabac a Sant Julià per posar-lo a l’assecador.

Aquest és un dels conreus que tornaria a fer i vendre la producció de fulles als andorrans com als anys 60, beneficiarien en el preu els pagesos de Torres que milloraria el monopolitzat per Tabacalera, anys passats que no tornaran però que val la pena recordar. Pràcticament la recol·lecció de la fruita de pinyol toca el seu final, les gelades d’abril han exhaurit les produccions de les plantacions de la Noguera, Ribera del Cinca i bona part del Segrià. Plena recol·lecció de Blanquilla que queda en plantacions testimonials, inicis de Conferència i finals de Williams de la qual s’ha retardat la recol·lecció per millorar els seus continguts de sucre i qualitat.

En poma, la Gala afectada pel fred en moltes plantacions entrarà en un mercat marcat per preus de poma del 2021 totalment ruïnosos. Passem per un 2022 amb una empremta climatològica molt adversa que ha incidit sobre tots els conreus. Els cereals de palla van néixer amb dificultats, sequera en el mes de febrer, temperatures extremes al maig i juny que han deixat les produccions de secà i reg amb rendiments de menys del 35% respecte als de l’any 2021, cal afegir els perjudicis descontrolats d’una fauna salvatge totalment desbocada de conills, porcs senglars i els nouvinguts cabirols.

Les produccions d’ametlla afectades en un 80% i amb preus al límit, quan s’importa ametlla americana pagada un 30% més cara pel mateix comerç que compra la de casa de molt més bona qualitat, cal fer-s’ho mirar. Fred, malures com antracnosis, ull de gall i sequera deixaran la producció d’oliva i oli al 50% del seu potencial. La vinya ha esquivat malures, però en alguns indrets els ceps moren per la sequera i la producció per falta de pluja i l’augment de temperatures quedarà minvada, la qualitat no serà la desitjada per a una verema que s’ha avançat dos o tres setmanes.

Els panissos de cicle llarg han consumit més aigua i estan assecant-se per afeccions greus d’aranya roja i unes temperatures que no han afavorit una bona fecundació.Aquest és un present problemàtic, però tenim un futur poc esperançador amb una sequera galopant, reserves hidrològiques que disminueixen dia a dia i unes necessitats d’abastiment humana, ramadera, agrícola i industrial que perillen davant d’una tardor que per la climatologia continental que tenim es caracteritza més per pluges de tronada esporàdica que per temporals que amerin el terra i regenerin els aqüífers i fonts per omplir els embassaments i reservoris. En l’Europa Continental i Atlàntica es donen situacions extremes agreujades per la falta de previsió d’embassaments. Les obres en alguns moments qualificades de faraòniques donen la raó als qui les varen fer el segle passat, no tot va ser negatiu en les dècades del 40 al 70, gràcies a elles gaudim d’uns regadius que proporcionen aliments, treball i generen exportacions.

La millora en l’aprofitament de l’aigua és l’objectiu, passa de regs per inundació a localitzats i aspersió, que és obligatori per a un millor aprofitament. Un nou repte es presenta: és el de rendibilitzar l’aigua per cultius, atenent al seu valor monetari i estratègic, el que pot determinar la destinació de l’aigua o la restricció per conreus. Aquest pot ser un camí de futur, una estratègia per rendibilitzar cada metre cúbic d’aigua relacionada amb el valor unitari de la producció, i el que aquest generi pel camí fins a arribar al consumidor final.

Com a exemple es pot donar el cas que s’utilitzen 8.000 m3/ha d’aigua per a una producció de 18 tones de panís sigui desaconsellable o prohibitiva, enfront a les 35 tones/ha que pot donar una plantació de presseguers o les 7 o 8 d’una de noguers. La climatologia ens canvien, les decisions i objectius van darrere.