Escoltar, de veritat

Gràcies, Ángel. Gràcies, Rosa. Gràcies, Jordi. Gràcies, Sergio. Gràcies, Manel. Gràcies a tants veïns anònims del carrer Alfred Perenya i voltants que dijous vau fer un pas endavant i vau decidir escriure una carta al director d’un diari per denunciar la dantesca situació que viviu –perdó, que patiu– per culpa de l’okupació de l’edifici número 92 del carrer Alfred Perenya. O de les okupacions de Pi i Margall, les que pateixen els veïns de la Bordeta, de Cappont, del Centre Històric, de la Mariola, de Pardinyes.. De tots els barris de la nostra ciutat. I gràcies per la vostra valentia per reunir-vos amb nosaltres just davant d’aquest bloc, davant de les mirades i gestos desafiadors dels okupes, violents, com ens vau explicar.

Agressius, conflictius, amenaçadors davant de la vostra integritat no només física, sinó emocional. Perquè nosaltres vam estar-hi una hora, però vosaltres, com bé ens vau dir, us hi quedeu i ells es queden amb la vostra cara. I ho vam veure.

Vam veure com us miraven, feia por.Però no vull parlar només d’okupacions, vull parlar de com els veïns heu de fer-ho per comunicar-vos amb els representants públics. En època de missatgeria instantània amb els mòbils, de xarxes socials, de correus electrònics, vau recórrer a una carta al director, al trobar-vos desemparats per l’administració.Podeu estar segurs que en el nostre grup estem molt pendents de totes les demandes dels veïns, ja siguin a les xarxes com als diaris i, des del moment en què us llegim, des del moment en què us escoltem, us convertiu en una prioritat per a nosaltres. Ho poden confirmar els veïns de qualsevol barri, ja que en qualsevol moment hem estat a la seua disposició, sigui l’any preelectoral o no.