L'altra cara de la Mariola

A La Mariola els dies comencen com en qualsevol altre lloc de la ciutat. Però el mur del Gran Passeig de Ronda separa i aïlla el barri, com una bombolla invisible, de la resta de Lleida. Un barri al qual molts lleidatans no volen ni mirar per l’estigmatització que hi pesa com una llosa.

Incivisme, delinqüència, atur, inseguretat, pobresa, marginalitat, degradació són les paraules que més sentim quan parlem amb els lleidatans de fora del barri. Precisament perquè estem cansats de sentir sempre la mateixa cançó, dissabte passat vam organitzar un sopar popular a la plaça Barcelona. L’èxit va ser total.

Més de 200 persones es van atansar per compartir una vetllada en la qual no va faltar l’alegria, el bon menjar proveït pels comerços del barri, la música i també una mica de ball. Potser perquè aquest any no han tingut festes majors al barri, potser perquè comptàvem amb la presència d’una convidada de luxe, la plaça Barcelona, generalment adormida pel color gris del ciment, va prendre vida. Una vida que es reflectia als rostres de tots els que ens van acompanyar, ansiosos per explicar-nos el que troben a faltar al barri, i desitjosos per saludar i fer-se fotos amb la convidada, la nostra diputada Sara Giménez, gitana, actual presidenta de la Fundación Secretariado Gitano i diputada al Congrés dels Diputats.

La Sara, en la seua trajectòria professional i política, és una incansable treballadora per la defensa dels drets humans, per la igualtat i contra l’estigmatització cap als grups ètnics. El seu treball en la Llei d’Igualtat de Tracte ha estat fonamental per aconseguir modificar el Codi Penal i que es tipifiqui com a delicte d’odi l’exclusió cap al col·lectiu caló.Durant la vetllada, vaig tenir l’oportunitat de xarrar amb molts veïns i us asseguro que les seues pupil·les s’il·luminen quan t’expliquen les ganes que tenen de veure millorar el seu barri. I m’entristeix profundament que els diferents governants de Paeria hagin utilitzat la Mariola per controlar la pobresa i que no s’hagi treballat més intensament per acabar amb la fragmentació social, territorial i ètnica.

Si decididament apostem per revertir la situació d’aïllament del barri, cal deixar de considerar la Mariola com una zona marginada i guardar al calaix de l’oblit les polítiques assistencialistes, treballant de forma decidida perquè les persones, gitanes i no gitanes, puguin accedir a un habitatge o a un lloguer digne. Perquè els projectes actuals i els plans sense pla –com en el seu dia Mariola 20.000– no estan realment orientats a ajudar la gent del barri. Ens explicaven els veïns que al barri no hi ha equipaments i que els que hi ha actuen com a cordó urbanístic, que no conviden a entrar al barri, la qual cosa fomenta les dinàmiques de segregació.

El teixit comercial s’esllangueix i van desapareixent els comerços. Una bona manera de donar un impuls al barri seria reobrir el mercadillo que en el seu dia es va traslladar a la zona del camp de futbol, i així els marxants que aquí viuen podrien muntar les seues parades un altre dia més de la setmana. Ens expliquen que abans s’atansaven al mercat els veïns d’altres zones de la ciutat, fins i tot dels pobles propers, però ara, sense estímul comercial, ningú de fora no entra a la Mariola.

Els més joves acusen la falta de motivació pels estudis, a causa de la falta d’oportunitats formatives i laborals, la qual cosa, unida a les dificultats econòmiques i socials de les famílies del barri, estigmatitza encara més un col·lectiu que veu com el consistori els torna a donar l’esquena traient el centre de formació d’adults que aquí hi havia. Des de la nostra formació, apostem per redefinir polítiques socials, per dignificar els espais públics perquè siguin espais de trobada amables i vitals. Les places, els parcs infantils i la pista esportiva reclamen una merescuda atenció per part del consistori.

I amb només una mica de voluntat i amb una mica més dels recursos que ara es destinen de les arques públiques, es podria posar la primera pedra per dinamitzar un barri que s’esllangueix davant dels nostres ulls. Hi ha molt per fer, però, més enllà dels tòpics gastats, us asseguro que quan escoltes, atens i comparteixes taula amb els veïns d’aquest barri, pots veure l’altra cara de la Mariola.