Defensem posicions d'interès general

La pujada del preu de l’energia, del combustible i la falta de matèries primeres ha fet que les empreses apugin els preus dels seus productes, cosa que afecta els preus per al consumidor, amb la finalitat de mantenir els marges i els beneficis empresarials. Tot és més car, i els salaris no s’incrementen per fer front a la inflació, que és d’un 10,4%. Si no s’apugen els salaris, no hi ha activació interna del consum de les famílies, a l’inrevés, creixen les injustícies socials, les desigualtats, es destrueix ocupació i hi ha retracció del creixement econòmic.Per tant, la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris és un problema per al país.

Defensar pujades salarials i clàusules de revisió salarial en els convenis col·lectius serà el que el nostre sindicat portarà a la seva agenda els propers temps.El bloqueig de les patronals en la negociació col·lectiva fa que els salaris solament s’hagin apujat una mitjana del 2,5%. Som conscients que a totes les empreses no se’ls pot demanar increments del 10,4%, però sí del 3,5 o del 4% amb clàusules de revisió salarial per als propers anys. Apel·lem a la responsabilitat de les patronals i de les empreses, perquè la pèrdua de poder adquisitiu de milions de persones treballadores és un problema econòmic per a les mateixes empreses i per al creixement econòmic del país.Calen altres polítiques d’urgència per reconduir la situació.

És el moment de plantejar una política fiscal valenta. Està justificat que les grans empreses paguin un impost de societats del 15%, o és que no és el moment que contribueixin a l’interès comú per protegir rendes i impulsar l’economia? La gestió dels fons europeus afavoreix aquestes grans empreses, s’han donat 40.000 milions d’euros en els ERTO i ara toca apel·lar a les patronals i a les empreses perquè tinguin visió de país, siguin solidàries i contribueixin en la millora de la vida de moltes persones.Les organitzacions empresarials no han tingut voluntat d’asseure’s a negociar un pacte de rendes. Un pacte que implica, a banda del pacte salarial, polítiques fiscals i de contenció dels dividends de les empreses.

I, és clar, a això no hi estan acostumades, perquè sempre s’ha utilitzat com a mesura per sortir de les crisis la devaluació interna i l’empobriment de la classe treballadora. Un pacte de rendes exigeix compromisos i esforços compartits i sembla que això, ara per ara, no és possible.CCOO, des de la seva organització en els centres de treball, es mobilitza i es mobilitzarà per exigir el que és just per als treballadors i treballadores. Molts convenis col·lectius s’estan negociant des del conflicte, les vagues… Aquesta no és la via fàcil, no és la que el país necessita, però si no hi ha un canvi d’actitud, el conflicte als centres de treball hi serà, de la mateixa manera que hi haurà les mobilitzacions generals amb confluència dels sindicats europeus.