Aturem l’ofensiva contra el dret a l’avortament

aHIR era 28 de setembre, Dia Mundial per la Despenalització de l’Avortament. Novembre del 1979: “Ni a Londres ni a París, avortament aquí! “, “El nostre cos ens pertany! “, “Jo també he avortat!” aquestes eren les consignes que es cridaven l’any 1979 a les diferents manifestacions i concentracions que es van dur a terme arreu de l’Estat per denunciar el judici contra 11 dones de Bilbao encausades per haver avortat. A Lleida, una pancarta en què es podia llegir “Legalització de l’avortament” encapçalava la manifestació, darrere de la qual tres-centes persones (tal com recollia la premsa del moment) hi donaven suport.Després d’una llarga lluita del moviment feminista veuríem com s’anirien donant alguns avenços des de la Llei per la despenalització de l’avortament del Govern Socialista (1985), amb algunes millores posteriors –passant per la temptativa regressiva del Govern del PP amb el ministre Gallardón– fins a la nova llei actual, l’aprovació de la qual està prevista per abans de finalitzar l’any.Les crítiques a les restriccions de les diferents lleis han estat contundents i immediates per part del Moviment Feminista.

Les dones feministes hem tingut sempre molt clar que una Llei de l’avortament restrictiva acaba sent una prohibició encoberta. La despenalització de l’avortament cal que sigui plena: avortament lliure i gratuït. Aquestes eren les reclamacions de llavors.

Ara reivindiquem, novament, l’avortament dins del sistema públic, en hospitals públics. A Catalunya vam haver d’esperar fins a l’any 1992 per aconseguir l’acreditació dels centres sanitaris per a la interrupció de l’embaràs.Setembre 2022: Han passat uns quants anys i encara hi ha països en els quals l’avortament es penalitza amb una ofensiva fonamentalista. Es prohibeix un dret fonamental: la llibertat.

Diu la Declaració de Drets Humans que tots els éssers humans naixen lliures. Quina mena de llibertat tenen les dones si no poden decidir sobre el seu cos, quan són obligades a tirar endavant un embaràs no desitjat o es veuen abocades a avortar en la clandestinitat posant en greu perill la seva vida?I les dones continuen essent víctimes d’un sistema patriarcal que ens nega la llibertat de decidir. La maternitat no és una obligació, és una opció, i les dones hem de poder prendre aquesta opció lliurement.

Hem recorregut un llarg camí i sortosament nosaltres estem en millor situació que les dones d’altres països, com Andorra, on encara no han aconseguit tenir una Llei de despenalització de l’avortament o la que tenen és restrictiva. Ara bé, tot i amb això tenim mancances sobretot a Lleida i és per aquest motiu especialment que ahir 28 de setembre vam sortir al carrer un altre cop per demostrar que continuem tenint la força, la convicció i la sororitat necessàries per aconseguir-ho.No defallirem. Per elles, per nosaltres, per totes!