Lleida, ciutat verda i intel·ligent

Lleida, referent i capital agroalimentària, afronta un procés de transformació cabdal i necessari en la producció agrícola i ramadera. Per ser referents al món i per garantir la qualitat dels nostres aliments, és necessari traçar un model que passa per digitalitzar i modernitzar la ciutat, així com el territori que l’envolta. La implementació de les noves tecnologies i la innovació són peces clau per incrementar la producció i atorgar el valor afegit dels productes que surten de la nostra terra.

Avançar en la modernització del reg per fer-lo més sostenible, reduir la bretxa digital al món rural, revertir el despoblament, garantir el relleu generacional, atreure talent i consolidar el rol de la dona al món rural també són eines clau per assolir un model de competitivitat transversal. Aquesta estratègia no ha de ser fruit de cap improvisació ni ha de desembocar a la creació artificial d’un nou sector, sinó que ha de bastir-se mitjançant una reflexió profunda sobre com fer més competitiva l’estructura econòmica de Lleida i el seu territori, amb l’objectiu de procurar-nos un lloc destacat en aquest món global del segle XXI. L’expert en economia de les ciutats, el canadenc Robert Muggah, diu que “cap ciutat és una illa i que totes elles estan connectades amb la seva part rural de forma complexa, en freqüència amb la producció d’aliments”.

Lleida escenifica la connexió plena entre allò que és urbà i que genera la ciutat (economia d’escala, generació de talent i massa crítica) amb allò que tenim al nostre entorn (una regió agrícola i ramadera disposada a emprendre un procés de modernització per convertir-se en referent al món, per la seva qualitat i per la seva capacitat de producció).Lleida està en una excel·lent posició per ser un exemple sobre com afrontar els reptes de desenvolupament sostenible que marca les Nacions Unides, que han de servir per construir un camí cap a un nou model de creixement econòmic, basat en la tecnologia aplicada al sector agrícola i ramader. Si resolem bé aquesta equació, contribuirem directament en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), estipulats per l’ONU. La humanitat té al davant en els pròxims anys dos grans reptes: la seguretat alimentària, tant en clau de quantitat i de sostenibilitat en el model de producció d’aliments, i el canvi climàtic, que generarà grans reptes, especialment en països amb períodes d’aigua escassa com el nostre.Segons la revista especialitzada Agfunder News, la indústria agroalimentària genera un negoci de 7,9 bilions d’euros anuals i dona feina al 40% de la població mundial.

Cal tenir en compte, a més, que s’estima que de cara al 2050 farà falta incrementar un 70% la producció agrícola per satisfer les necessitats globals del planeta. Per aconseguir-ho, cal avançar en la digitalització del sector agrícola i ramader, que segons els diferents estudis fets a escala global és una de les activitats econòmiques menys digitalitzades. Ara bé, també coneixem, gràcies a l’informe Feeding the Future, en el qual també ha participat l’ONU, que la predisposició del sector hi és.

El 80% de les empreses del sector agroalimentari confia a obtenir avantatges competitius gràcies a la digitalització, i això ens situa en un context en què hi ha molta feina per fer, però que al mateix moment ens trobem davant d’una oportunitat immensa.No som als Estats Units; no som a Califòrnia, ni tampoc a Silicon Valley. Som a Lleida, una capital envoltada per 19.215 hectàrees verdes, de les quals el 70% estan cultivades. És la nostra estimada i valuosa Horta.

“Primer van ser les ciutats intel·ligents; ara és el moment del camp intel·ligent”, afirma el director general de Telefónica a Catalunya, Kim Faura, sobre la transformació digital al camp. És hora d’elevar l’aposta per l’aplicació de les noves tecnologies, amb la idea d’habilitar nous models de negoci, de millorar els processos productius, d’estalviar costos i de ser més sostenibles.Lleida està a l’alçada de tots els reptes que es plantegen. Tenim el potencial per exercir de ròtula entre Barcelona i Madrid, amb la capacitat de mirar a l’interior de la península, al Mediterrani i al Centre d’Europa.

També tenim el potencial per ser capital, amb una economia diversificada. El nostre èxit del futur passa per integrar les nostres potencialitats econòmiques i territorials en un projecte que lligui la creació de llocs de treball de qualitat, valor afegit, sostenibilitat ambiental i vocació global. Aquest és el nostre model.

Volem una Horta competitiva, amb nous actius industrials que no agredeixin el territori. D’això n’hem tingut ocasió de parlar amb el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació del govern de l’Estat, Luis Planas, que no ha estat convidat a venir a la Fira de Sant Miquel. Una decisió que mostra la falta de visió i del flac favor que es fa a la Fira, tenint en compte que el ministre és el nostre principal portaveu en defensa dels nostres interessos davant la UE.

No és una bona forma d’establir ponts ni aliances. Bona Fira i bones Festes de la Tardor.