Docents, professors, mestres

El cinc d’octubre celebrem el Dia del Docent. Etimològicament, docent ve del llatí doceo, que vol dir ensenyar, manifestar. Però pels temps que corren, ens significa millor educo: educar amb el sentit de criar, cuidar, nodrir per fer créixer.

En la primera accepció, el docent és el subjecte que imparteix coneixement; en la segona, el subjecte educant és el protagonista. La figura del docent ha anat canviant al llarg de la història segons la societat en la qual ha desenvolupat el seu ofici. Segons la LOMLOE, el perfil dels mestres o professors s’apropa més a educo, aquest nodrir que és fomentar, estimular perquè els alumnes elaborin el seu aprenentatge.

Educar és una funció interpersonal amb un element central que és el llenguatge i la capacitat que l’infant i el jove tenen d’imitar els comportaments ja siguin dels mestres, els pares o les pantalles, que s’han introduït com a element que a vegades distorsiona. La pandèmia va fer augmentar la digitalització i la presència del professor a la pantalla, va distanciar la interacció amb els alumnes i també entre ells, a part d’augmentar la bretxa social. La tasca dels docents és ingent per salvar aquesta etapa i necessita la col·laboració de tota la comunitat educativa, sobretot de l’administració, per invertir en recursos.Com diu en Joan Manuel del Pozo: quan la societat encara no assoleix nivells suficients de compromís actiu, els bons docents són encara més necessaris per poder compensar aquest dèficit d’entorn.

Ara estem en un moment d’aquests. La manca de compromís actiu de la societat amb l’educació fa que reivindiquem els docents, mestres, professorat responsable amb la seva tasca, com a pilar del sistema educatiu del nostre país.