Dia de la Salut Mental pel dret a créixer en benestar

La tasca de les persones que ens dediquem a la salut mental està orientada a avaluar la demanda de les persones que ens consulten i donar una resposta que les pugui tranquil·litzar. La demanda no deixa de desbordar-nos assistencialment i les solucions que oferim (psicofàrmacs, psicoteràpia, recursos hospitalaris i de treball) no contribueixen a la satisfacció com voldríem del benestar de les persones i llurs famílies. En la demanda no solament fa acte de presència el malalt, sinó que apareixen altres actors que, malgrat no ser-hi presents de manera implícita, es filtren a la consulta com poden ser les demandes de les famílies, dels professionals derivadors i de la institució per la qual treballem (que no hi hagi queixes, reduir llistes d’espera per exemple).

En els darrers anys estem assistint a un increment de les demandes amb un nombre insuficient de professionals per atendre-les i s’està entrant en el fenomen conegut com a “medicalització de la vida”, que en el terreny de la Salut mental suposa que les persones consulten amb major freqüència per malestars vitals que abans eren abordats en altres espais socials (religió, tertúlies de bar o botiga).L’actual sistema ha expropiat la capacitat de les persones per fer front als problemes de salut de la vida quotidiana i els ha generat una dependència al sentir-se vulnerables a la més mínima sospita d’emmalaltir i necessiten uns professionals experts en salut mental que estudiïn el seu estat i obtinguin una resposta benefactora.Això em porta a qüestionar-me quines són les funcions de la psiquiatria, ja que, més que produir ciència, el que fa és proporcionar un bé social, com es pot analitzar al llarg de la seva història. En els encàrrecs que la societat li ha fet en la primera meitat del segle XIX van proliferar els manicomis per hospitalitzar aquelles persones que tenien comportaments que entorpien la convivència.A finals del segle XIX, amb el desenvolupament industrial que requereix mà d’obra, es posen en marxa procediments farmacològics i psicològics per incorporar i mantenir al treballador al lloc de treball.A finals del segle XX, amb la crisi del petroli es fa evident un malestar que els tradicionals mitjans socials de contenció, veïnals, religiosos, familiars o sindicals, no poden mitigar i la psiquiatria transforma aquest patiment en una condició que requereix tractaments diversos com podem ser la creació d’unitats d’aguts, programes específics i incorporació de nous psicofàrmacs, així com psicoteràpies, atenció plena i coaching, entre altres.Actualment, els tractaments psicològics i psiquiàtrics s’han convertit en un privilegi, no només per les llistes d’espera i la saturació dels serveis públics, sinó perquè poder ser atès presencialment per un expert de la Salut Mental és un bé preuat.Tenint en compte que el patiment és una resposta a un malestar que pot ser econòmic, sexual, domèstic, racial, de violència, d’habitatge, de feina o de migració que apareix en la vida de les persones, les respostes per fer-hi front es reconverteixen en símptomes de patologia mental.Els representants polítics no només han d’oferir solucions per proporcionar més professionals, més consultes i crear unitats específiques per determinats diagnòstics, sinó crear recursos i mitjans per fer front al malestar social.