'Pensionem habemus'

He de confessar que, dins de la meva vida professional, de totes les matèries en les quals dono assessorament als meus clients si hi ha alguna que em genera neguit és la pensió de jubilació. No tant per la dificultat d’efectuar el seu càlcul, que la té, sinó perquè soc conscient que les estimacions a futur que em demanen estan subjectes a novacions de les normatives de tal substància que inclús el més previsor dels ciutadans haurà d’ajustar els seus plans d’estalvi per assegurar una jubilació d’acord amb les seves aspiracions. A tall d’exemple, així està succeint amb el col·lectiu d’autònoms, sent això evident amb les modificacions de cotització per a l’any 2023 publicades al BOE del passat 27 de juliol.

Des de 2012, any en el qual es va realitzar la primera modificació profunda del sistema al segle XXI, en el context d’una severa crisi econòmica la pluralitat de la casuística és molt dispar. Recordem que actualment cada càlcul de pensió de jubilació està sotmès a un període transitori amb venciment el 2027, pel qual els requisits d’accés i càlcul de la pensió seran més durs any rere any i, en conseqüència, és imprescindible un estudi personalitzat per donar resposta a la pregunta del milió de dòlars: “Aproximadament, quina quantitat de diners cobraré a la meva jubilació?” Aportar certesa als ciutadans respecte del que serà la seva garantia de manteniment, tant personal com del seu nucli familiar, després d’haver complert la seva carrera de cotització durant la seva vida de treball, és un dels pilars del contracte social pel qual confiem en l’Estat. No obstant això, des de març de 2022 els graduats socials –i tots aquells que som operadors en la tramitació de pensions– ens enfrontem a la tessitura de donar resposta no només a “quina quantitat” sinó també al “quan la cobraré”.

Puc donar testimoni que el personal que dona el servei a la seu de l’INSS de Lleida està conformat per persones capaces, subjectes a una perenne limitació de mitjans, però encara així sent resolutives i més important encara, amb una bona actitud per col·laborar amb els professionals, tot facilitant, amb la seva proximitat, la tramitació dels expedients més complexos. I és per això, que fa uns mesos podia assegurar a qualsevol ciutadà que la seva sol·licitud de pensió estaria resolta en un termini no superior a un mes. No obstant això, i tot i que els expedients es gestionen mitjançant la presentació telemàtica, ens trobem que actualment un sistema centralitzat –potser una “intel·ligència” artificial, i disculpin-me el sarcasme– rep cada expedient i, sense conèixer exactament amb quin criteri, ho remet a un funcionari que perfectament pot estar ubicat tant a Barcelona com a Huelva.

Que algun expedient en català sigui recollit fora de la nostra comunitat autònoma i la seva tramitació s’interrompi sol·licitant la traducció dels documents, pot causar esbalaïment. Que nombrosos expedients tinguin terminis de resolució superior als tres mesos resulta lesiu per a aquells que hagin de subsistir sense ingressos tot aquest temps. Així les coses, cal exigir a l’Administració que asseguri que qualsevol innovació tecnològica introduïda compti amb la garantia que oferirà un millor servei i atenció al ciutadà.