Més infermeres i infermers

Fa un temps, de fet ja fa un any, vaig fer un escrit amb el titular Menys banderes, més infermeres, fent referència així a la manifestació que va tenir lloc a Madrid pel tancament que s’hi va aplicar per un rebrot de Covid el setembre de l’any passat. Ja ha passat, com apuntava, més d’un any i avui encara ens trobem amb una mancança greu de personal d’infermeria. Avui Catalunya i Espanya estem a la cua en el nombre d’aquests i aquestes professionals, que com darrerament s’ha demostrat, són tan necessaris i necessàries.

Els motius que porten a aquesta situació són molt variats. Entre ells, el fet que aquí s’ha optat per donar preponderància qualitativament i quantitativament als metges, superant fins i tot la mitjana europea. Així, ens trobem que a Espanya el 60% del personal sanitari correspon a infermeria i el 40% són metges mentre que en països com Bèlgica el 85% són infermeres i un 15% són metges amb ràtios d’infermeres que tripliquen les d’Espanya.Un altre motiu és que no es mantenen els contractes fets en períodes de vacances o durant la pandèmia.

Uns contractes que, si es mantinguessin, ajudarien a augmentar a poc a poc el nombre de professionals i evitarien l’actual dèficit. A més, a Lleida tenim més greuges afegits: un territori molt extens, amb baixa densitat de població, municipis molt dispersos i en molts casos amb deficients comunicacions, i una població més envellida. Tot plegat fa que ens situem molt lluny d’assolir els nivells europeus respecte al nombre d’infermeres i infermers necessaris per garantir una correcta atenció i unes condicions laborals dignes.

La pandèmia ens ha donat moltes lliçons i una és i ha de ser la de posar en valor el personal sanitari. Les infermeres i els infermers han estat i han de seguir sent un col·lectiu prioritari per garantir una atenció primària de qualitat.