El TS no va resoldre que una TAE del 16,08% en una targeta revolving del 2006 és usurària

El 13 d’octubre del 2022 la sala civil del Tribunal Suprem ha dictat una sentència que està causant molt enrenou en l’opinió pública. Diversos mitjans es fan eco de titulars que estan creant una gran confusió, ja que afirmen s’ha generat un canvi de criteri de l’Alt Tribunal al declarar que una targeta revolving amb 16,08% de TAE és usurària, cosa que contradiu les últimes sentències. Les sentències núm.

643/2022 de 4 d’octubre i núm. 367/2022 de 4 de maig van unificar el criteri que l’interès normal de les targetes revolving el 2006 oscil·lava entre el 23 i el 26%, per la qual cosa la interpretació que s’està fent, dibuixant una nova “alternativa”, ha de ser aclarida. Tot va començar quan un matrimoni de Cantàbria va decidir interposar una demanda a una entitat bancària sol·licitant que es declarés nul·la la condició general que estableix l’interès remuneratori per “usurari” d’un contracte de targeta revolving de 30 de març del 2006 amb una TAE del 16,08%.

Val a ressaltar que en la demanda no es va sol·licitar la devolució de tots els conceptes que excedissin del capital prestat (efecte que preveu l’article 3 de la Llei de Repressió de la Usura), sinó que, si prosperés la demanda, únicament es tornarien els interessos remuneratoris i cap altre concepte més.En data 6 d’octubre del 2017 el jutjat de primera instància número 2 de Laredo va sentenciar estimant la demanda, i va declarar la nul·litat per usura, concedint més del que s’havia sol·licitat a la demanda, la qual cosa òbviament va afavorir “de forma injusta” la part demandant.L’entitat bancària va interposar recurs d’apel·lació davant de l’Audiència Provincial de Cantàbria, que va resoldre estimant en part el recurs interposat i, com a conseqüència d’això, va ratificar el caràcter usurari de l’interès del 16,08%, però va revocar la sentència en relació amb els efectes dictaminant que l’entitat només havia de procedir a la devolució dels interessos remuneratoris, cenyint-se al que s’havia sol·licitat a la demanda.La demandant va interposar recurs de cassació davant del Suprem fundat en la vulneració de les conseqüències de la declaració del caràcter usurari d’un crèdit. És a dir, la part demandant no va sol·licitar que es pronunciés sobre si la TAE del 16,08 per cent era usurària o no, sinó que únicament va interessar en cassació que es pronunciés sobre les conseqüències de la declaració del caràcter usurari. Per tant, malgrat que aquest cas hagi arribat fins a l’Alt Tribunal, això no significa que aquest hagi dictaminat de forma expressa que una TAE del 16,08 per cent aplicada a un contracte del 2006 sigui usurària, ja que va ser una qüestió que va quedar fixada així en segona instància i que no va arribar a discutir-se al Suprem.Vist el panorama actual, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat especialitzat que pugui assessorar-vos i defensar adequadament els vostres drets.

Els recordem que a Huguet Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients, els nostres casos d’èxit en aquest camp ens avalen.