Lleida, territori d'oportunitats

Entenc l’oportunitat com a sinònim de compartir la conjuntura política, social i econòmica d’un territori per a transformar-la en un bé comú. A diferència de l’oportunista, que aprofita aquesta conjuntura per al seu bé particular. A Lleida, i a Catalunya, massa oportunistes han malbaratat moltes oportunitats. Fa poc deia en Jaume Puy, rector de la UdL: “El coneixement, si es transmet, es transforma en benestar.” I és que estem vivint en un context postpandèmic i de decreixement, en l’època de la disrupció social i cultural. Hem d’abordar problemes complexos entre tots, compartint les nostres agendes: acadèmia, administracions, empreses i societat civil. L’anomenada quàdruple hèlix, quíntuple hèlix si ho fem tenint en compte el nostre entorn, amb el benentès que no tenim un planeta B.

Així l’economia adopta paràmetres i vocables de l’ecologia i la biologia: bioeconomia. L’emergència climàtica ens genera ecoansietat, ho sabem bé els que des del sector primari assistim a aquesta extinció massiva. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible passen pel planeta, la pau, els serveis i les aliances entre institucions i les persones, s’estima que al 2050 siguem al voltant de 9.700 milions d’habitants en aquest planeta.Aquesta transformació social i territorial implica canvis culturals, institucionals i econòmics profunds, el que és vàlid per a un territori, potser no ho és per un altre.

La globalització canvia, ja no és sostenible portar productes en grans vaixells. La Covid ens ensenya que cal saber fer i fer-ho a prop. Com pot ser, doncs, que el primer unicorn català (empresa valorada en més de mil milions de dòlars) sigui l’empresa Glovo? On els seus assalariats tendeixen a la precarietat laboral.

Quelcom fem malament encara, cal fer emergir les nostres capacitats endògenes i el valor afegit d’aquestes. Transmetre el coneixement a la formació continuada. A tot Catalunya hi ha 80.000 joves de menys de 18 anys, les empreses necessiten 200.000 tècnics.

Si traiem l’ensenyament de l’entorn acadèmic tindrem transferència de coneixement a l’empresa i a l’administració. Mazzucato diu que cal que l’Estat emprengui i innovi, i que això no es deixi tan sols en mans del sector privat. Cal, doncs, destinar diners públics a l’emergent revolució de la “tecnologia verda”.I calen, sobretot, polítiques a llarg termini per a generar talent, crear entorns al territori on accelerar el coneixement i polítiques innovadores d’empresa.

Explicava Fukuyama a El final de la historia i l’últim home que l’economia substituiria les ideologies. Que la Xina acabarà passant per davant dels EUA en la nova guerra freda, perquè aposta per la tecnologia i que la Unió Europea no sortirà ni a la foto, ja que no fabrica semiconductors. Els governs d’aquests nous gegants es gasten molts diners en tecnologia, també ho fan les grans companyies.

Es preveu un tsunami en recerca i desenvolupament, Seül era més pobra que Nigèria als anys 60. Aquests països, com Alemanya, hi destinen un 3% o més del seu PIB, Catalunya, només un 1,7%.Altrament estem en transició cap a aquest nou model amb elevat valor afegit, a partir del coneixement generarem creixement i per tant, com deia el rector, bé comú. A les Terres de Lleida, Pirineu i Aran hem decidit entre tots, i això no havia passat mai, com transformar-nos: UdL, Cambres de Comerç, Diputació, Paeria i Generalitat. I de ben segur que ho farem i ho farem bé.