El foc s'ha de saber gestionar bé

En els darrers dies, la normativa polèmica sobre les cremes al camp que va aprovar el Congrés espanyol ha estat notícia en boca de tots. Tot i que ara la Generalitat ha habilitat un permís, hi continua havent força restriccions. Tot va començar als anys vuitanta.

Veníem del gran èxode rural dels anys seixanta i setanta, molts pobles havien quedat buits o gairebé, els nostres avantpassats havien fet “gestió forestal” fins a la revolució industrial quan el carbó valia diners. Llavors es van començar a tallar molts boscos per produir carbó i abastir les grans ciutats, després va arribar l’època del petroli i el gas butà i molts boscos van ser replantats (contra la voluntat de la gent que quedava als pobles) de pins, una espècie forana i molt combustible. Va ser quan es van començar a produir grans incendis forestals, en conseqüència hi va haver les primeres prohibicions per a fer foc en l’àmbit agrari; unes prohibicions que venien d’uns despatxos llunyans i que els nostres pares i padrins no entenien, ells que eren uns grans gestors de l’entorn.

Així va ser com els esbarzers, les gavarreres, els aranyons.. es van apoderar d’erms i marges, després van venir les restriccions per talar arbres, els boscos anaven creixent i el sector ramader extensiu anava minvant, per les crisis de preus i la falta de relleu, entre altres coses...Tot això ens ha portat fins avui, quan l’actual amenaça d’incendis de 6a generació és un fet, una crua realitat. Ara des del govern espanyol ens imposen una altra normativa absurda, com és la prohibició de la crema de restes vegetals amb l’excusa de la contaminació i demés.

Segons el meu criteri això només portarà més i més superfície agrària abandonada i més pagesos avorrits de la seva feina.Hem d’entendre que el foc no és dolent, només s’ha de saber gestionar bé, com els nostres boscos i el nostre entorn.