El difícil repte de la producció d'aliments

Mitjans d’octubre. Preparar la sembra de cereals de palla, endreçar els molins per esprémer olives, oli verd del raig, últimes recol·leccions de fruita: flor d’hivern, pink lady, passacrasana. La collita de panissos rostollers tancarà un 2022 accidentat climatològicament que deixarà un mal record en produccions, afecció social i comercial a les terres i agricultura de Ponent.

Fred, gelades, sequera i calors han incidit malauradament sobre la producció i qualitat en la major part de conreus. En fruita de pinyol les gelades de març i abril han afectat el 80% de la producció, 400.000 tn. En llavor, pera i poma, entre un 25 i 30% unes 75.000 tn, en figuera un 30%, en ametlla un 70%.

Fred i sequera deixaran la producció d’oli en un 50%. Sequera i altes temperatures restaran la producció de raïm per vinificar un 30%. Les calors durant la floració i acabat de l’ordi, blat i panís restaran més de 320.000 tn de producció de gra. En fruita, el valor econòmic que perdrà el sector productor a preu de camp pot ser d’uns 250 milions d’euros, i en cereals uns 120 milions.

Les centrals i cooperatives fruiteres deixaran de facturar uns 500 milions en producció km 0 i el consumidor deixarà de comprar uns 1.000 milions en fruita lleidatana. L’administració deixarà d’ingressar el 20% de la seguretat social de les 800.000 jornades de treball que no s’han produït en la recol·lecció i confecció de fruita en centrals. Producció, embalatges, transports i sector comercial no generaran el diferencial preu de central, preu lineal, i l’administració deixarà d’ingressar l’IVA corresponent.

Aquest problema puntual ha estat repetitiu en part els darrers anys, la qual cosa ens ha de fer reflexionar que el sector fonamentalment està integrat per petits i mitjans productors, centrals i cooperatives dedicats exclusivament a la producció fruitera i la seva comercialització de km zero. Tenen una disminució d’ingressos sense alternativa per mantenir la seva continuïtat futura. La producció fruitera afectada per gelades i calamarsa té possibilitats de defensar-se i protegir-se: recs per aspersió, cremadors, ventiladors o xarxes protectores han demostrat salvar produccions.

El seu cost difícilment és assumible pel petit i mitjà productor, que ha invertit entre 10.000 i 15.000 € en la plantació, a la qual caldria afegir 7.000 € per a una aspersió i 22.000 € per a la malla protectora. Si el sector i la societat implicada creuen que cal mantenir la viabilitat de les centrals comercialitzadores, donar feina al món laboral, assegurar ingressos a la Seguretat Social i l’administració, el relleu generacional, l’aprovisionament als lineals del país i l’exportació, cal pensar a protegir la producció.La tona de fruita gelada o malmesa per una calamarsada costa al productor entre 300 i 500 €, i no es generaran 2.500 € que en pagaria el consumidor al lineal.Davant les dificultats, per no dir impossibilitat, que el productor pugui assumir els costos de la protecció integral de fred i calamarsa, l’administració sí que es considera important. Per a la continuïtat del sector i el relleu generacional han de plantejar-se línies d’ajuda per dur a terme un pla de protecció a les afeccions climatològiques.El retorn al món laboral, comercial i recaptació per l’administració amb SS o IVA ho justifica sobradament.

Facilitar ajudes per a estructures protectores sobre el patrimoni rural del productor professional no té cap risc. Cal imaginar sistemes àgils i elementals, menys burocràtics, perquè el productor petit i mitjà tinguin accés a ajuts específics per protegir la producció dels cultius fruiters.Les assegurances compleixen un objectiu: en cas d’afeccions per gelada o calamarsa cobreixen part dels costos de producció per a la propera collita, i en cas de gelada, cal la franquícia i la limitació a assegurar pel total de la producció prevista i els preus aplicats a la producció obliguen a una revisió i actualització de les condicions. Per exemple, aquest any, amb un 40% d’afecció, un 30% de franquícia més un 8 o 10% de pòlissa donaran un retorn de mínims agreujat per una limitació en la quantitat o producció assegurable, inferior a la real prevista per penalització sobre afeccions d’anys anteriors, per fer front a una nova campanya agreujada per un augment de costos superiors al 25%.

Segons dades fiables, la previsió de pagaments per accidentalitat en la fruita i conreus assegurats serà d’uns 100 milions d’euros a la província, als quals possiblement el Departament d’Acció Climàtica afegirà entre 80 i 90 milions. Enfront de la pèrdua global de més de 370 milions, sols es cobrirà un 50% del que el sector productor deixarà d’ingressar i quedaran pendents els dèficits a centrals i la resta de la cadena que fa arribar el producte al consumidor.Afrontar una nova campanya, amb un dèficit de més de 130 milions, farà molt costa amunt a la producció i el sector condicionador petit i mitjà exclusivament agrícola, i sense més fonts d’ingressos per poder cobrir adequadament les necessitats del cultiu fruiter i extensiu el 2023. Invertir en protecció és el futur per a la fructicultura en l’empresa familiar. La pregunta és si interessa la continuïtat del petit i mitjà productor.

Cal una resposta clara i a curt termini perquè els nostres nets no s’enredin a ser pagesos fructicultors; molts dels fills ja no hi són a temps per canviar a menestrals. Som empresaris agrícoles i voldríem continuar sent-ho.