No deixem la terra en mans de quatre empreses

Els arbres es van quedant orfes de fruits i aviat, també, de les fulles que durant uns mesos han tenyit de verd la plana de Lleida. És l’època que els ocres omplen els camps, i seria l’hora de valorar la campanya que acabem. Podríem resumir-ho dient que ha estat nefasta a tots els sectors (preus baixos, males collites, augment dels costos de producció, etc.), però encara som pocs els que aixequem la veu i diem que ja en tenim prou.

Necessitem més mobilització entre la pagesia. Tenint en compte això, la meva preocupació és que als pobles cada vegada quedem menys pagesos i pageses treballant les terres. Això no vol dir que les de la Plana de Lleida es quedin sense conrear, sinó que poden passar a mans d’empreses que aglutinen moltes hectàrees amb diferents cultius, que tenen la mà d’obra de la mateixa pagesia que ha traspassat la seva terra i treballa de jornal o bé la dels immigrants.

També hi ha terres gestionades o absorbides per centrals fructícoles o empreses de pinsos que hi ha al territori. Podríem dir que és una qüestió d’evolució, però és preocupant la implantació de tants parcs solars que faran menys viables les finques familiars. Si entre tots no trobem una solució per a la continuïtat de la pagesia, podríem arribar a imaginar que tornarem a ser com érem molts anys enrere, on als pobles hi havia quatre cases pairals per a les quals treballava la gent del poble.

Avui, en lloc de quatre cases serien empreses, i treballaríem per a aquetes a canvi d’un jornal, i això durant els primers anys, perquè els fills, al final es vendrien la terra.Cal fer una crida a la societat, a l’administració i als polítics perquè això no sigui una realitat. Necessitem el suport de tota la població, més comprensió per a l’activitat que fem la pagesia i un canvi de polítiques. Volem viure de la feina sense dependre de subvencions i crèdits que mai arriben, i si arriben, és tard i no solucionen el problema de fons.

La pagesia alimentem la societat. Som els jardiners del país i ho volem seguir sent. Però ho volem fer com sempre.

Sabem que hi ha coses per millorar, però no ens poden dir des dels despatxos com i quan fer la nostra activitat. Ens omplen de paperassa, i cada vegada treballem més a l’oficina i menys al tros o a la granja. Una altra qüestió per la qual lluitem és que el fruit de la nostra activitat quasi sempre està mal valorat econòmicament.

Si un consumidor paga dos euros per quilo d’un producte i la pagesia en percep 0,15 cèntims bruts de mitjana, no és just. Per això, volem que la Llei de la cadena alimentària respecti el preu al pagès amb observatoris de preus i mai per sota del cost de producció. Aquesta reflexió vol ser un revulsiu perquè la pagesia ressorgeixi com una au fènix de les cendres on sembla que està ara.

Però no ho permetrem. Seguirem mobilitzats el temps que calgui. Volem seguir tenint un territori verd a la primavera, ple de fruita a l’estiu i de colors ocres a la tardor.

I a l’hivern, volem recollir els beneficis de de la nostra activitat. Si no lluitem pels nostres somnis, treballarem per als d’un altre.