COL·LABORACIÓ
Permís a la fauna per cultivar panís
En els últims deu anys el cultiu de fruiters al terme i horta vella de Torres de Segre ha estat substituït per cereals, farratges, panís i, aquest any, gira-sol. La falta de relleu generacional, els preus i l’accidentalitat meteorològica han motivat l’arrancada de plantacions en un poble que va ser el referent fruiter dels anys 60 a finals del segle passat amb varietats punteres de la producció: préssec Torres, pera llimonera, blanquilla i starky. El canvi de rec per inundació al localitzat o comandat a l’horta accentuarà el canvi a arrendaments o venda a nous propietaris que convertiran les propietats de microparcel·les en macroparcel·les per l’assentament de nous conreus.
De nord a sud, el Segre, séquia de Torres, canal de Seròs, séquia d’Aitona, de Remolins i l’embassament d’Utxesa són cursos d’aigua que donen una configuració especial a vegetacions frondoses de ribera, canyissars de pragmites i aiguamolls que constitueixen un hàbitat per a la fauna ornitològica i, és clar, la cinegètica. L’ornitologia de cigonyes aquàtiques i perdius és d’agrair, però la de coloms, tórtores, estornells, conills, senglars i cabirols és per protegir-se de la seva afecció destructiva i perillosa accidentalitat. Els senglars gaudeixen de vegetació selvàtica a les lleres i embassament que és intocable, i la fruita, cereals, alfals i panís ofereixen una carta d’alimentació de 5 estrelles. La taula i menjadora extensa és d’unes 2.000 ha de terme.El problema de tota aquesta fauna és més el que fa malbé que no el que consumeix, i el control està encomanat i és exclusiu dels caçadors. No està contemplat cap estri o artefacte que no sigui la repetidora manipulada per un professional amb els permisos i avals corresponents. Però el nombre de professionals autoritzats és cada cop més baix i les normatives per fer batudes cada cop més burocràtiques, fet que es tradueix en una espècie d’acció encoberta que posa bastons a les rodes perquè puguin acampar saltant o destrossant fins i tot els pastors elèctrics de protecció als conreus tant els porcs com cabirols.He patit la invasió i malmesa d’una sembra de panís de rastoller a la Vall de Secà per una manada de 10 a 12 senglars que en uns dies han desfet un 50% del panís que volíem deixar per a gra.
Davant la impossibilitat d’organitzar una batuda i amb coneixement dels Agents Rurals, hem hagut d’optar per segar-lo, amb una pèrdua de més del 50% del valor que podia tenir. Com que la desfeta diària no podia esperar, vàrem segar a la comoditat del ramader uns dies abans que es fes la inspecció per Agroseguro, que va rebutjar la valoració i, per tant, la indemnització corresponent.De ben segur que aquesta manada deu estar afectant d’altres camps que hi ha al terme i no pararan si no s’organitza una batuda o fins que s’haurà replegat tot el conreu. Confiar únicament en l’acció cinegètica és una quimera per al control de conills, porcs senglars, cabirols.
La seva capacitat de reproducció, multiplicació i invasió és superior a la disponibilitat de caçadors. Toquem de peus a terra, en aquest sector com en agricultura el relleu generacional és important, i la burocràcia, normativa i limitacions acaben d’arreglar-ho. En definitiva, els conreus estan condicionats a la seva rendibilitat i aquesta a les incidències de costos, meteorologia, fauna salvatge i burocràcia imposada des d’Europa, Madrid i Barcelona, on als despatxos i passadissos de passos perduts no hi gela, no hi pedrega, els conills no hi fan caus i els senglars no malmeten les catifes verdes o vermelles. El problema radica en el fet que som un sector al qual ens posen la pastanaga a un pam de la boca i continuem estirant el carro, i els que estan damunt còmodament ben asseguts no som els productors.