Fitosanitaris (i 3)

Espanya és el país de la UE amb major consum de fitosanitaris. No és estrany que l’estratègia del Camp a la Taula, que obliga a reduir en un 50% l’ús de fitosanitaris, sigui molt qüestionada. S’alcen veus discrepants del sector químic i de les organitzacions agràries.

Uns temen pel compte de resultats. Les altres veuen dificultats afegides per controlar les plagues. Alhora hi ha inquietud per la possible prohibició dels fitosanitaris a les zones urbanes i els camps esportius o de lleure.

També en espais naturals protegits i les ZEPA on l’agricultura podria resultar greument afectada. El ministeri d’Agricultura ha estat perspicaç. Fa pocs dies ha matisat que l’objectiu és reduir en un 50% l’impacte dels fitosanitaris, però no tant la quantitat utilitzada.

Els fitosanitaris de major risc per a la salut i el medi seran sotmesos a restriccions molt severes o prohibits.Però, hi ha un gran decalatge entre l’estratègia europea i la nostra realitat. També ens trobem a gran distància dels països centreeuropeus que ja tenen bona part dels deures fets. Tot plegat ens ve molt costa amunt.Tanmateix, podríem veure la nova reglamentació com una oportunitat.

Amb aquest supòsit apunto algunes mesures, les més apressants al meu entendre, per alinear-nos amb els objectius europeus de màxima protecció de la salut i el medi ambient.1. Contaminació de les aigües superficials. Les imatges aèries disponibles a la xarxa permeten observar que els cultius són a tocar dels rius, de desguassos, canals i de séquies.

Part de l’aigua transportada proveirà pobles i granges. Ja portem anys parlant de deriva i bandes no tractades, però no les implantem. La depuració és imprescindible, però la prevenció a l’origen encara més.

La fiscalia investiga ara els lamentables episodis d’aquest estiu. Cal complir la legalitat i exercir l’obligada vigilància.2. Protecció de les persones.

Prevenir tant sí com no la contaminació d’habitatges, vies de comunicació, escoles, espais de lleure i residències de tota mena. El km 0 s’ha de protegir. A França, per exemple, no es pot tractar a menys de 500 m de les escoles en dies lectius i no es pot fer ús dels fitosanitaris als espais urbans.

Cal preparar-nos per a restriccions similars. 3. Equips de tractament.

La inspecció oficial no és garantia de bon fer. Un vehicle amb la ITV vigent no és sinònim de conducció prudent. El manteniment preventiu i el reglatge són imprescindibles.

Aplicar fitosanitaris serà cada cop més una tasca reservada a especialistes.4. Tecnologia de precisió. Els nous equips disposen de detectors de la vegetació i automatismes.

Són més eficients i segurs i redueixen les dosis aplicades. Els tenim a l’abast.5. Drons.

Disposem d’experiències molt favorables. Guanyen protagonisme i poden ser de molta utilitat en zones sensibles i parcel·les de difícil accés. Permeten focalitzar sobre males herbes, generar barreres profilàctiques o localitzar esquers.

En aquest àmbit, IRTA està duent a terme aquests dies una experiència pionera de control de la mosca de l’olivera. 6. Control no químic.

No podem prescindir dels fitosanitaris, però cal parar atenció als avenços tecnològics i legals, com ara la recent legislació europea sobre microorganismes per a la protecció dels cultius. També l’ús de biopesticides, basats en substàncies naturals, i els mètodes físics com la radiació ultraviolada obren noves possibilitats.7. Edició genètica.

És l’assignatura pendent a Europa, però avui ja és a l’agenda. Disposarem de varietats més resistents a les plagues i a les adversitats climàtiques.8. Assessors-prescriptors.

És l’element clau. Necessitem professionals altament preparats. Les ADV han d’evolucionar i els tècnics –penso que no és la designació més adient– assumir el rol d’autèntics especialistes prescriptors, lluny de les tasques burocràtiques.

Són els metges de les plantes i alhora mereixedors de més reconeixement i retribució. Major professionalització dels actors i, per part de l’Administració, exercici a fons de les seves funcions. Gens fàcil, atès que ens trobem en trànsit cap a un nou model d’agricultura.

Tota la comprensió, acompanyament i suport als agricultors i empresaris del sector.