SEGRE

COL·LABORACIÓ

Carta oberta a la síndica aranesa sobre la sostenibilitat

Creat:

Actualitzat:

Ens vàrem quedar estupefactes llegint els comentaris a les xarxes socials que fa uns dies feia la síndica de l’Aran, Maria Vergés, respecte a diferents obres que el Conselh Generau ha desenvolupat amb l’asfaltatge de camins de ferradura com el de Bausa a Gausac, camí mil·lenari que, per cert, passa entre zones boscoses i no tenia cap problema de conservació greu, un camí perfectament integrat en el paisatge. Aquesta actuació, literalment, suposa un atemptat contra el medi rural, una malversació de diners públics i una acció contrària a la promoció del senderisme, en generar molèsties al cos en caminar per una terra asfaltada, més enllà d’augmentar emissions a l’atmosfera, pels materials emprats. Aquesta actuació augmenta el risc d’accident, en afavorir la velocitat entre una part dels usuaris, els ciclistes i la gent que va a passejar.

Tot plegat, una acció contrària al sentit més elemental, obra feta sense criteris ni estima pel país. L’altra obra de la polèmica ha sigut l’asfaltatge del primer tram de la pista de Varradòs des de Bagergue, 3,5 km fins a la Borda era Lana, on la síndica al·ludia a la necessitat, entre altres, de millorar la seguretat. Sembla que de poc serveix tenir França per frontera per aprendre alguna cosa bona.

En aquest sentit, en el país veí la circulació per pistes de muntanya està restringida per als cotxes, excepte per a la gent que realitza tasques agrícoles, ramaderes o forestals. Els cotxes es deixen al començament de la pista i la resta es fa caminant, per criteris que són obvis i de sentit comú, per afavorir una activitat saludable com és el senderisme, reduir el risc d’accidents en no circular amb vehicles, no incrementar els incendis, gaudir sense sorolls de la natura i no afectar la fauna, entre altre. Criteris que l’OMT –Organització Mundial del Turisme– diu repetidament a l’hora de defensar el turisme sostenible en zones de muntanya.

Doncs bé, totes aquestes i altres obres contradiuen els criteris més bàsics de promoció del turisme rural, es digui o no sostenible.En el seu relat a les xarxes, la síndica acusa els ecologistes, entre d’altres, de venir de zones urbanes i voler ser paternalistes a l’hora d’alliçonar la societat aranesa. Resulta molt fàcil ofendre tot un moviment ambiental, tot i que la síndica ha de saber que no ofèn qui vol sinó qui pot. Persones amb ideals ecologistes viuen a tot el món i a la Vall d’Aran, també, aranesos i araneses que dia a dia, i de fa molts anys s’han esforçat a defensar un desenvolupament compatible amb la conservació de la natura i la biodiversitat per ser la base de la nostra subsistència i qualitat de vida. Fa més de 30 anys, que en col·laboració amb altres moviments, alguns ajuntaments i hotels de la Vall van recuperar molts camins rurals entre els pobles, i per potenciar-los es va iniciar la Corsa i Caminada dels 15 Pobles, que encara perdura.

Vàrem participar de forma decidida a evitar la construcció de l’hotel, camuflat de refugi, al Coret de Mont. Hem participat a combatre el turisme massificat vinculat a la neu que únicament es mou per l’especulació i destrueix el territori, evitant l’ampliació a la Vall d’Àrreu i hem treballat per la defensa del Pla de Beret que, malgrat ser l’altiplà més gran dels Pirineus i amb una connotació cultural molt forta a la Vall d’Aran, el Conselh ha afavorit la seva destrucció. Prop d’allà també vàrem participar a evitar la construcció d’una minicentral a Montgarri que acompanyava un projecte urbanístic i, per últim, i en què la síndica també ens critica en el sentit del pas de 500 camions pel túnel de Vielha, ens vàrem reunir amb els alcaldes de Bossòst i Vielha per informar-los de les nostres al·legacions al respecte quan vàrem demanar la millora del traçat del túnel de ferrocarril de Canfranc i poder fer circular els camions en tren com fan a Suïssa.I malgrat aquestes i moltes més contribucions, la síndica menysprea el moviment ecologista, simplement per amagar la seva incapacitat de governar responsablement i, el que és més greu, el seu missatge d’odi i rebuig a la pluralitat social, al diàleg i al consens l’únic aconsegueix mostrar la seva verdadera frustració, que desitgem que pugui canviar en positiu.

tracking