El valor de l’experiència

“L’experiència no consisteix en el nombre de coses que s’han vist, sinó en el nombre de coses que s’han reflexionat.” José María de Pereda. Al llarg de la nostra vida hem acumulat moltes experiències de les quals podem servir-nos. Extraient-ne els recursos necessaris, podem aconseguir un gran desenvolupament com a persones, la qual cosa ens permetrà afrontar amb solvència i flexibilitat qualsevol desafiament.En les nostres pròpies experiències rau la clau per actuar de forma eficient.

Com pot ser que dos persones amb la mateixa formació i capacitat obtinguin resultats tan diferents? Com és que a un se’l pot considerar excel·lent i un altre, només competent?Per respondre aquestes preguntes, Grinder i Bandler van elaborar un model dels més grans psicoterapeutes del moment, incloent-hi Virginia Satir, Milton Erickson i Fritz Perls, entre d’altres, que assolien un alt grau d’eficàcia sobre la resta dels seus col·legues als Estats Units.Van descobrir després de la seua observació com funcionaven els mecanismes d’excel·lència i van comprovar que la clau de l’èxit estava en l’ús de procediments i patrons de comunicació específics. Van concloure finalment que tota tasca humana aparentment superior, per inexplicable que pugui semblar a primera vista, té una estructura que pot ser identificada i transmesa.Així, quan ens succeeixi alguna cosa, és necessari indagar fent-nos preguntes: Per què m’ha succeït això? Què he fet jo per generar aquesta situació? Com pot beneficiar-me’n? Què puc aprendre? Quin és el senyal i quin l’ensenyament? Com transformar-ho en una cosa positiva? L’única manera d’aprendre és partint de les vivències, i al que puguem extreure’n com a ensenyament. Perquè el que se sent s’oblida, el que es veu es recorda, però el que es fa és el que realment s’aprèn.En lloc de possibilitats, tots comptem amb les realitats del nostre passat.

No només la realitat de les vivències professionals, sinó també les dels sentiments com l’amor, l’alegria o la tristesa. Aquests sentiments són precisament vivències, de les quals una vegada superades solem sentir-nos més orgullosos i no hem de subestimar el seu significat.Hem de ser conscients del llarg camí vivencial que tenim per recórrer i de la importància del seu aprenentatge per emmagatzemar-ho en la nostra ment en forma d’experiències.La nostra experiència ens defineix. En fi, jo diria que haver estat és la forma més segura de ser.

Com diu Frankl, la persona que ataca els problemes de la vida activament i sense pors és com un home que arranca successivament els fulls del calendari de la vida i els va arxivant acuradament després d’haver escrit unes quantes notes al dors. Així reflecteix amb orgull i plaer tota la riquesa que contenen aquestes notes. Així adverteix que ha viscut plenament.