Numerologia adversa

La numerologia que pateix Catalunya delata clarament la mà del seu autor que no és altre que l’Estat espanyol. Hi trobem 67, 35, 184, 308, 95, 15, 25, 52, 18, 65.. Seguint la inveterada tendència que ja s’ha convertit en tradició, tenim que durant anys i panys la mitjana d’acompliment real de les inversions de l’Estat a casa nostra se situa en un esquifit 67,1% sobre les generoses i esbombades quanties inicialment pressupostades i mai invertides.

Entrant una mica al detall resulta que les xifres finals a què es va arribar l’any 2021 revelen que les inversions reals a Catalunya van ser del 35%, mentre que a Madrid van pujar al 184% tot i les afirmacions de la ministra del ram, Raquel Sánchez, catalana per més senyes, en el sentit que comparar-se amb Madrid genera crispació, alhora que assegura que el seu govern fa un gran esforç per revertir la tendència i invertir molt més a casa nostra en les múltiples obres promeses que fa anys es van començar i resten paralitzades, o que ni tant sols s’han començat malgrat estar planificades. L’exemple més flagrant és el del corredor mediterrani, projectat fa trenta anys i quan es pregunta pel tema i es fan congressos a València i a Barcelona els diferents governs espanyols responen tocant el violí en lloc de posar-hi una mica d’interès per enllestir-lo malgrat que disposa de finançament de la Unió Europea, finançament que es desvia en millores ferroviàries a Madrid. Mirant més números descobrim que els ciutadans que són els més espanyols de les espanyes gaudeixen d’una inversió de 308 euros per càpita de l’Estat i 95 a Catalunya.

I en aquests moments hi ha la mateixa tendència: les inversions fetes aquí el primer semestre del 2022 són del 15,7%, la mitjana espanyola és del 25,5 i a Madrid, del 52,4. Que estrany, no, després d’escoltar la senyora ministra? Per últim val a recordar que, segons Foment del Treball Nacional, en deu anys el dèficit en infraestructures pressupostades i no executades a Catalunya ascendeix a 35.000 milions d’euros. I ja veurem com i quan arribarà el pegat de 900 milions d’euros promesos ara durant l’aprovació dels pressupostos de l’Estat del 2023, si és que arriben, que haurien d’apaivagar l’ancestral manca d’execució dels pressupostos en infraestructures que cada any es projecten per a Catalunya i que constitueix un llast al desenvolupament i competitivitat del nostre comerç, de la nostra indústria i de la nostra agricultura mentre érem pràcticament els únics de l’Estat que pagàvem peatges per circular.

I a sobre, quan els ciutadans d’altres comunitats venien aquí de vacances se’ns queixaven perquè aquí havien de pagar per circular.Quant al percentatge que l’Estat destina a Catalunya dels fons Next Generation també estan molt lluny dels destinats a altres comunitats tant si tenim presents els nostres índexs de població, de producte interior brut i d’exportacions, com si comparem l’endarreriment en infraestructures per carretera i ferroviàries.Seguint amb la numerologia, descobrim que l’Estat més democràtic de la Unió Europea, que ja tots sabem quin és, va ser el primer a aplicar el programa espia Pegasus, creat a Israel per descobrir casos de terrorisme, amb un cost inicial de 6 milions d’euros, i el va fer servir de manera il·legal i il·legítima, violant l’article 18 de la Constitució Espanyola, bàsicament per al CatalanGate, espiant segons ells 18 polítics però que en realitat en van ser 65 d’acord amb les investigacions dutes a terme al seu dia pel laboratori CitizenLab de la Universitat de Toronto, institució desconeguda per la ministra de Defensa. I aquesta xifra de 65 ciutadans envaïts també la corrobora l’informe preliminar de l’eurodiputada holandesa liberal Sophie in ’t Veld. I el govern del PSOE primer ho nega, després ho justifica, i per últim es presenta com a víctima.

I el més curiós del cas és que alguns comentaristes polítics catalans afirmen que la primera obligació d’un govern és mantenir el poder pel poder al preu que sigui.. Maquiavèl·lic, no?