Decepció

En l’últim ple de Paeria vam debatre els pressupostos per al 2023. Uns pressupostos continuistes, de contenció, irreals. Uns pressupostos unflats, que inclouen la totalitat dels ingressos dels projectes Next Generation als quals el govern de Paeria ha decidit postular-se, sense tenir en compte si seran finalment concedits o no.

Un pressupost que no és altra cosa que el reflex de la política municipal que ha portat la ciutat a la situació de decadència en la qual es troba i que es fa visible en tots i cadascun dels barris de Lleida. La realitat és que es gasta molt a mantenir la màquina de propaganda del govern, es gasta massa en estudis i informes externs, es destinen massa diners públics a mantenir una cort d’endollats. Mentrestant, la ciutat requereix apostes valentes i ambicioses en àrees com la neteja, la seguretat, el comerç i la restauració, el turisme, l’atenció social i comunitària.

Vagi per davant que des de la nostra formació liberal hem presentat propostes propositives durant tot l’any, bones per al teixit social i econòmic de la ciutat, per als barris, però sembla que aquest govern només vol la foto amb les esquerres, oblidant que els votants de centre i de dretes també estan representats en el consistori. La seua “governança republicana” és excloent i intransigent. Són incapaços de promoure acords amb tots els grups del consistori, la qual cosa és descoratjadora en un any en què és de summa importància que els pressupostos siguin per a tots els lleidatans.

Sincerament, amb un pressupost de poca més de 220 milions d’euros, ens preguntem: què hi ha de bo i de nou per a Lleida? Res. De moment tenim tota Lleida potes enlaire, no hi ha carrer, avinguda ni vorera que es trobi lliure de tanques d’obra. Tot alhora.

Comencen nombroses obres amb un absolut dèficit d’informació per a la ciutadania; amb dèficit d’alternatives per als veïns, comerciants, restauradors i transportistes que ja estan patint les conseqüències d’eliminar zones d’aparcament o de càrrega i descarrega a les avingudes i carrers més cèntrics de la ciutat. I tot això sense una alternativa planificada. Que m’expliquin com pretenen ingressar mig milió d’euros més en impostos amb la zona blava reduïda i les taxes congelades.

Que m’expliquin què ofereixen aquests pressupostos per a les famílies, per als joves, per als soferts emprenedors lleidatans, els comerciants i els hotelers, per al teixit productiu de la ciutat. I per al sector del turisme, o per al manteniment i millora dels nostres barris. Res d’innovador, cap increment en la despesa destinada a tot això.

Encefalograma pla. Continuisme i contenció. Nosaltres no creiem en el seu pressupost i no li donem suport.

La ciutadania de Lleida tampoc i, al final, davant de qui cal retre comptes de la gestió és davant dels lleidatans que, amb els seus impostos, paguen les conseqüències de tenir uns gestors polítics més preocupats per arribar al mes de maig que per pensar en les necessitats reals de la ciutat. Sé que el lector comparteix aquestes reflexions i, més enllà de la ideologia, els demano el suport per poder canviar una manera de governar que ens condueix al precipici. Potser aquesta és l’última oportunitat que li queda a aquesta ciutat, una ciutat de la qual fugen els nostres joves per falta d’oportunitats.

Nosaltres tenim un pla millor: ens quedarem per canviar el govern, per abaixar impostos i taxes, per tancar xiringuitos i reduir despeses supèrflues i per gestionar els recursos que arribaran als barris, als veïns, a les persones. Això només es pot fer amb un compromís seriós, real i formal amb Lleida. Nosaltres tenim aquest compromís i continuarem apostant pel canvi que aquesta ciutat necessita.