Una Passejadeta pel Turó de la Seu Vella (IV)

El 8 de desembre es va fer la quarta Passejadeta pel Turó de la Seu Vella amb motiu dels 50 anys de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida i que en aquesta ocasió va comptar amb la col·laboració de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, que com cada any col·loquen a l’escala de cargol de la Canonja un Naixement elaborat pel mestre José Antonio Ferrer. No hi ha dubte que el Nadal va més enllà de la religió i esdevé tradició i expressió de cultura popular. La fe és cosa de cadascú, però és evident, sobretot per als que hem nascut en un món cristià, que no es pot obviar la importància d’aquesta religió per entendre tant la nostra Història com el nostre present.

La visita a la Seu Vella fou en clau nadalenca, recordant que el Nadal té dos protagonistes essencials: el Nen Jesús i la Verge Maria, però concretament la vella catedral lleidatana a l’estar dedicada a Santa Maria posar generosament l’accent en com va començar tot el cicle, és a dir amb l’Anunciació de l’Àngel Sant Gabriel a Maria que seria Mare de Déu. Set capitells, tres claus de volta, dues capelles, i una esplèndida porta (la de l’Anunciata) recorden aquell fet excepcional. Una capella feta per la família Colom posa l’atenció en la seva especial Concepció Immaculada.

La visita de la Verge a sa cosina santa Isabel, embarassada de Sant Joan Baptista, està també representada en set capitells. Tres capitells mostren el Naixement; dos l’Epifania, que també compta amb la capella de la família Requesens i la seva cripta oblidada dedicada a la Nativitat de la Verge Maria; un els pastors de Betlem i a més la capella dels Sants Innocents i la de Santa Llúcia. Recordem també que la capella de la família Cescomes, l’única que no té connexió directa amb el temple, està dedicada al mateix Jesús.Tampoc hem d’oblidar-nos de les diverses estrelles, de cinc i de sis puntes, que hi ha pintades o esculpides, amb singular atenció a les mudèjars de la capella de Sant Tomàs.

Una magnífica mostra de la bona convivència entre cristians i musulmans durant el segle XIII a Lleida i que hauria de servir de referència per al segle XXI.L’acabament de la visita cal fer-la al presbiteri on es conserven les pintures del segle XIV on es pot veure com si fora un còmic tot la història de la Mare de Déu, des de la visita de l’Àngel a la seva Assumpció al cel. En l’escena del nen Jesús en el pessebre crida l’atenció a sota un armariet sense porta, on es guardava la meravellosa relíquia del Sant Drap, el primer bolqueret que Maria posà a son fill la primera nit de Nadal. Poca broma! La bonica història de com arribà a Lleida fou relatada per Jordi Curcó.

Finalment cal recordar que després de la missa del Gall es feia el cant de la Sibil·la, recordant que un dia tornaria a venir Jesús per a jutjar finalment als vius i difunts. El timpà de la porta dels Apòstols recorda aquella apocalíptica profecia però també ho podem recordar fent un brindis al bar del baluard de la Reina.