Crisi climàtica

Estem en un important episodi de sequera, en què les reserves actuals dels embassaments de conques internes es situen en el 33,6%, quan fa 1 any eren d’un 63,3%. Al llarg d’aquest any 2022, ha anat augmentant el nombre d’unitats d’explotació en les quals s’ha declarat l’alerta, fins al punt que la major part del país es troba actualment en aquest estat de sequera, amb la recent incorporació de Darnius-Boadella i, sobretot, de l’àmbit del Ter-Llobregat, que és on resideix el major nombre de persones de Catalunya. Tenint present que l’aigua cada cop és un recurs més escàs, la planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’actual cicle (2022-2027) contempla un important increment dels recursos d’aigua no convencionals, especialment els procedents de dessalinitzadores i de les ERA (Estacions de Regeneració d’Aigua).

L’aigua regenerada és el recurs que s’obté en aplicar un tractament més avançat a l’aigua ja depurada en una ERA perquè assoleixi els nivells requerits per al seu ús posterior. La reutilització de l’aigua regenerada va arribar als 53 hm3 durant l’any 2021, i es preveu que, al finalitzar el nou cicle de la planificació (a l’horitzó de 2027), Catalunya arribi als 100 hm3/any d’aigua regenerada.En aquest escenari de crisi climàtica s’ha desenvolupat entre mitjans de juliol de 2018 i aquest mes de novembre el projecte Europeu NextGen Circular Water Solutions. Aquest projecte té un pressupost d’11.344.256,56 €, i una aportació de la UE de 9.965.230,51 €, està liderat pel centre de recerca KWR dels Països Baixos, i en ell participen l’Agència Catalana de l’Aigua, l’Eurecat i ADASA Sistemes.

Aquest projecte ha dissenyat 10 casos d’estudi en 8 països d’Europa per analitzar la reutilització d’aigua regenerada, energia i materials. En el cas de Catalunya, es va triar la Costa Brava, caracteritzada per una alta demanda d’aigua estacional i episodis freqüents d’escassetat d’aigua, provocant també intrusió salina.Concretament, la planta pilot es va construir dins l’ERA de Tossa de Mar, amb l’objectiu d’analitzar la circularitat en el vector aigua i materials. S’ha pogut comprovar que és possible un reaprofitament de les membranes d’osmosi inversa que s’utilitzen a les plantes dessaladores, permetent aconseguir aigua de qualitat que compleix tots els requisits de la legislació més estricta en material de reutilització d’aigua, el Reial Decret 1620/2007, i en particular la Qualitat 1.1., que correspon a l’ús privat de reg de jardins o a la descàrrega d’aparells sanitaris.Aquestes membranes són un residu en acabar la vida útil en una dessaladora d’aigua marina per a la producció d’aigua potable, però després d’un procés de regeneració poden continuar produint aigua d’alta qualitat per a altres usos.

Una membrana nova té un cost de 900 €, mentre que recuperar aquestes membranes té un cost comercial de 400 € i ha estat molt menor en el cas del projecte NextGen.Els responsables del projecte han volgut anar més enllà de la legislació actual, i en el projecte s’ha realitzat el seguiment de més de 200 substàncies denominades “contaminants emergents”, que és possible que estiguin regulades en un futur perquè es poden trobar a l’aigua en concentracions molt baixes (1 milió vegades menys que la mesura clàssica en mil·ligrams per litre).En aquests darrers mesos s’han fet dues reunions del projecte amb la participació de la majoria de socis. La primera es va fer el mes de juny a Barcelona, mentre que el 20-21 d’octubre es va fer la clausura del projecte a Atenes. Més enllà del seguiment d’aquests 10 casos d’estudi, s’ha fet una anàlisi del cicle de vida i dels costos de les diferents tecnologies associades, s’ha valorat tant la legislació vigent com la que està en curs per a la identificació de desafiaments, i s’ha presentat un full de ruta per poder establir estratègies que permetin donar resposta a aquests reptes.En l’aspecte social, s’han realitzat activitats de cocreació amb diferents persones i entitats interessades (stakeholders), així com activitats per entendre el nivell d’acceptació social actual, i s’ha desenvolupat una aplicació de Realitat Augmentada i un aplicatiu de Serious Game per tal de simular el cicle integral de l’aigua i d’estimar la quantitat de aigua que es pot regenerar, de forma visual i interactiva.

També s’ha treballat amb nous models de negoci que han permès crear dues empreses spin-off.Com a conclusió final, val a dir que a nivell tècnic som capaços de regenerar aigua, materials i energia de forma cada cop més eficient, però cal un important impuls legislatiu i social. La legislació en matèria d’aigua regenerada a Espanya data del 2007 i a Grècia del 2011, mentre que la Directiva Europea no serà fins al juny de 2023 que entrarà en vigor el Reglament aprovat només per al reg agrícola. Fins ara la societat del Nord d’Europa no ha tingut la necessitat de regenerar l’aigua, però amb el canvi climàtic i les sequeres es pot contribuir a un canvi respecte a aquesta eina tan important a casa nostra.