Fons de Transició Nuclear

De Flix en diuen, des del segle XIV almenys, com ens recorda Vidal Vidal a Les rutes de Ponent, la clau de Lleida. El cas és que les relacions de la nostra vila amb la capital de Ponent venen de lluny, i és que fins a la divisió provincial del 1833, la major part del terme de Flix pertanyia a la vegueria (corregiment després) de Lleida. L’Ebre feia frontera d’aquesta amb la de Tortosa, a la qual pertanyia la resta del nostre terme.

Malgrat un allunyament transitori, les darreres dècades, molt especialment des de l’obertura de l’Eix de l’Ebre (l’actual C12), el retrobament amb Lleida és evident i Lleida és avui, de facto, la ciutat de referència per a la majoria de la nostra població i la d’altres pobles veïns. El cas és que si els municipis del nord de les Terres de l’Ebre sempre ens hem sentit propers a Lleida, la recent modificació del Fons Nuclear ens hi ha acostat encara més. Dissortadament.

I dic dissortadament perquè en som els damnificats. Posem-nos en antecedents. Després de 7 anys d’esforços tombats dos cops pel Tribunal Constitucional (per recursos del PP i PSOE), aquest passat 2020 per fi es va poder aprovar un impost a les nuclears catalanes, dins un tribut més ampli de caràcter mediambiental.

L’abril del 2021, en la llei de mesures fiscals, es creava el Fons de Transició Nuclear, que es nodriria d’un 20% del recaptat per l’impost i ho destinaria a actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica justa de la zona de 20 km al voltant de les nuclears catalanes. Per fi teníem l’eina que havia de preparar les zones nuclears davant la destrucció de 2.000 llocs de treball directes que suposarà el seu tancament en la propera dècada.Durant bona part d’enguany, els ajuntaments, consells comarcals, agents socials i econòmics i el Govern de la Generalitat hem estat treballant el Reglament que havia de desplegar l’acció d’aquest fons a partir del gener vinent. I quan tot estava a punt per a començar a rodar s’ha creuat pel mig la proposta de reforma del Fons que van presentar PSC i Junts al Parlament aquest desembre.

Ara tota aquesta feina queda en res, ja que s’hauran de tramitar nous reglaments, incorporant els canvis, i amb un calendari incert de quan podrem tenir per fi el Fons funcionant.I quins són aquests canvis? Després d’una tramitació exprés, i sense escoltar els municipis més afectats, els dos grups van pactar una proposició de llei que, amb l’únic vot afegit a favor de Ciutadans, ha acabat abocant-nos a la situació actual després d’un seguit de disbarats que han acabat desvirtuant el fons. Per què dic això?Doncs d’entrada, a diferència de la proposta del Govern (insisteixo, a més consensuada amb el territori), el radi s’amplia de 20 a 30 km, però atenció!, exclou els municipis de Lleida. Arbitràriament també ho limita a municipis de menys de 12.000 habitants.Per seguir, en un acte de cinisme, els que s’omplen la boca de consens amb el territori també han expulsat els municipis més propers a les centrals (la denominada zona I, fins a 10 km) dels òrgans de governança.

Els pobles més afectats, on tenim l’impacte més directe i on viuen 2/3 dels treballadors de les nuclears, passem a ser convidats de pedra sobre les actuacions que determinaran el nostre futur.I per rematar-ho, en una demostració de la pitjor cara de la política clientelar, s’estableix que per al 2023 es repartiran 30 milions d’euros directament als ajuntaments d’entre 10 i 30 km (uns 400.000 € per ens), però no als de zona I (que ja ens ho farem quan hi hagi nou reglament) ni als de Lleida, és clar, ja que ara estan exclosos de tot. Definició literal de repartidora, el que es volia evitar a tot preu amb l’anterior reglament, que posava l’èmfasi a ajudar directament projectes de pimes, autònoms, cooperatives, comerç local, entitats ambientals.. per tal que ajudin a crear ocupació.

En fi, a ningú se li escapa que hi ha eleccions municipals el 2023. L’única reforma positiva ha estat augmentar el fons al 50% del recaptat. Un punt en què tots els grups estaven a favor i pel qual no calia una nova llei ni justificar la resta de modificacions que hem explicat.Arribats a aquest punt i vist el nivell del nyap, aquests dies han sortit tot de diputats lleidatans de Junts i PSC lamentant el que ells van votar i els seus grups tramitar.

No sé si és més trista la incompetència de no saber que el teu vot perjudica els teus veïns o l’enorme irresponsabilitat d’haver deixat aquest tema exclusivament en mans dels seus companys de grup ebrencs, que no han dubtat gens a perpetrar aquesta reforma insolidària.Davant l’estupefacció que municipis com Bovera, Maials o la Granadella no tinguin accés a aquests fons quan són molt més propers a les centrals que no pas Batea, l’Aldea o Riudoms, tota la nostra solidaritat amb els municipis de les Garrigues altes. Ens tocarà treballar, i de valent, per desfer tots aquests nyaps i per fer del Fons Nuclear l’eina de transformació que els nostres territoris, en despoblament i amb un futur incert, de debò necessiten.