Lleidamorfosi

A Molts lleidatans els ha sorprès gratament l’ús de l’expressió Lleidamorfosi. És una paraula inventada, una paraula nova, un neologisme que serveix per definir una cosa que ja existeix, però que no tenia, fins ara, una paraula per ser expressat. La Lleidamorfosis és una transformació, un canvi o mutació que experimentarà la ciutat.

És alguna cosa que fa temps que es gesta i que no només afecta la seua forma, sinó també les seues funcions i la manera en què s’hi viurà. Perquè les noves idees en política i les noves propostes centrades en una ciutat al servei de les persones suposaran la metamorfosi del nostre entorn, de la nostra manera de veure i viure aquesta Lleida que habitem. Des de la nostra formació liberal apostem i creiem en el canvi d’una ciutat apàtica cap a una ciutat amb il·lusió; d’una ciutat avui trista, cap a l’alegria; d’una ciutat fosca, cap a la llum.

Moltes persones han inspirat i estan esperant aquest canvi i creuen, com jo, que el moment de la Lleidamorfosi ha arribat. Des de fa massa temps la ciutat es troba adotzenada, sumida en una profunda letargia a causa de les tradicionals i poc encertades receptes polítiques i per la mala gestió. Alguns es conformen perquè per a Lleida ja n’hi ha prou, ja està bé.

Doncs no, jo crec que no està bé. Aspirar a ser alguna cosa més que el barri del centre oest de la capital catalana és legítim i necessari. La Lleidamorfosi suposa precisament desprendre’s de la vella forma per donar pas a una ciutat més habitable i sostenible, amb un projecte social, econòmic i políticament innovador.Aristòtil afirmava que la primera condició de la ciutat ideal és la salut dels seus habitants.

Per aquest motiu, després de dècades d’actuacions a nivell macro, sense tenir en compte les persones, a tots els ciutadans que formen la realitat de la ciutat, s’imposa la tendència d’intervenir en el que tenim, d’aprofitar el valor d’allò local, de confiar en el potencial de les persones. Descentralitzar més, apostar per escenaris intermedis, cuidar els barris i que aquests recuperin la vida que han perdut per la maleïda mania de fer sempre el mateix, concentrant-ho tot sempre als mateixos llocs.Crec fermament que el paper de l’ajuntament amb les polítiques adequades és crucial, i que poden determinar amb les actuacions que es duguin a terme quin model de ciutat volem per al present i per a les futures generacions. Però l’ajuntament no té l’última paraula.

S’han de proposar actuacions, però és la ciutadania a través de les seues eleccions la que ha de decidir. Per fer-ho, és necessari explicar molt bé els projectes, raonar la seua necessitat i fer-ne partícips els veïns. Passar a l’acció no sempre és fàcil perquè amb massa freqüència els models ideològics del govern de torn s’imposen.

Quan això succeeix, les persones se senten decebudes i s’allunyen de la participació en la seua comunitat. Si no se’ls té en compte, si no se’ls escolta, per què han de participar-hi. Perquè convertir les persones en simples espectadors, en transeünts silenciats, o el que és encara pitjor, en abnegats contribuents, no és la manera de generar les sinergies que són necessàries per provocar els canvis que la nostra societat tant ambiciona.Les persones tenen somnis, esperances, il·lusions, i nosaltres tenim el compromís i el deure, com va dir Adolfo Suárez, d’“elevar a la categoria política de normal el que a nivell de carrer és simplement normal”.

El passat dia 18 de desembre molts veïns van poder veure ja una part de la transformació més important, útil i necessària per i per a la ciutat de Lleida.Aquesta és una transformació pensada per a les persones, per a l’economia, per al patrimoni. Una transformació per la qual treballem i en la qual creiem. La Lleidamorfosi ha començat.