L'economia de la dada

Quan parlem de l’economia de la dada ens referim al fet que les dades són l’actiu estratègic de la quarta revolució industrial, gràcies al fet que la tecnologia és una fàbrica permanent de dades i que aquestes són el nou combustible que mou el motor del canvi de la societat de la informació a la societat del coneixement, com va ser-ho el carbó per a la primera revolució, la llum per a la segona i les tecnologies de la informació per a la tercera. Ara bé, si mirem al nostre voltant el cert és que són poques encara les organitzacions que estan construint una estratègia seriosa de transformació digital basada en les dades com a actiu crític per prendre decisions, cosa que vol dir pensar com generem, analitzen i explotem les dades que ja tenim per convertir-les en la informació que necessiten per extreure’n el coneixement que ens ajudi a prendre decisions, per poder explotar millor el model actual de negoci i també per pensar a explorar models de negoci futurs.

La tecnologia digital i les dades generades ens han canviat la forma com vivim i només cal analitzar el simple fet d’anar a comprar a una ciutat qualsevol i planificar el viatge amb el telèfon mòbil, que ens ofereix a temps real l’estat del trànsit, el millor lloc per aparcar, les ofertes més barates de roba i els restaurants propers. Ara comparem fer la mateixa activitat però sense mòbil i sense dades.Però perquè tot això sigui possible ara, totes aquestes organitzacions públiques i privades han hagut prèviament de transformar-se digitalment, fet que vol dir crear el coneixement que ajudi a prendre decisions estratègiques basades en dades i no en simples intuïcions, reduir els costos digitalitzant els procediments, unificar en un únic repositori totes les dades o pensar i decidir com monetitzen les dades que ja tenim capturades per implantar un model de plataforma aprofitant l’interessant efecte xarxa.

Transformar-se digitalment vol dir integrar la tecnologia digital en totes les àrees de negoci d’una organització i això s’aconsegueix situant les dades, però sobretot les persones, en el centre de totes les decisions, alhora que pensem com implementem les tecnologies anomenades disruptives –big data, intel·ligència artificial, internet de les coses– perquè tinguin efectes reals en el compte de resultats en forma de retorn de la inversió i no siguin una simple posada en escena.

I és clar, sense oblidar mai els reptes pendents, com la manca d’accés universal a internet o les múltiples escletxes digitals existents –sobretot entre la gent gran– o com fem front a la lògica i cada vegada més gran manca de confiança dels ciutadans en el món digital per la pèrdua de la privacitat i de la seguretat de les dades davant dels nombrosos escàndols que afecten grans corporacions.

El repte és fer-ho de manera ràpida, confiable i sostenible i sense deixar ningú fora, és a dir, dissenyar la transformació digital amb la persona i els valors ètics en el centre de les decisions, com per exemple que la tecnologia sempre doni més control a les persones i mai menys.