Un any menys per al 2030

Malgrat algunes crítiques inicials per no incorporar la perspectiva de drets, en qüestions com la fam zero –ODS núm. 2– oposant-se a la menció del dret humà a l’alimentació adequada, aquest fet no treu envergadura als objectius així com tampoc a les metes que se’n deriven. Però el problema no ha radicat en els horitzons i compromisos ambiciosos de les Nacions Unides, sinó en la manca de compliment.

A vuit anys del 2030 veiem com les desigualtats socials, la pobresa –tant al tercer com en el quart món– i la fam són fenòmens que es consoliden i avancen, a contrarellotge, a mesura que ens apropem al 2030.Els conflictes militars recents, i el replegament identitari que es dona en moltes societats, tampoc han ajudat en els ODS relatius a la convivència i a la pau, i no sembla que la situació vagi a millor (ODS16). Els mateixos conflictes que han generat una escalada dels preus de l’energia posant en perill economies familiars i empresarials (ODS12) i el creixement econòmic (ODS7) semblen incompatibles amb una acció efectiva en favor de la sostenibilitat i del clima (ODS13) i l’augment generalitzat de l’extrema dreta posa en perill les polítiques en favor de la igualtat de gènere (ODS5). Sempre ens queda el consum responsable de la ciutadania (ODS12), quan no es veu adulterat per campanyes de greenwashing o socialwashing.

El que és indubtable és el poder de sensibilització que han tingut en els darrers anys i que va en augment. Una altra cosa és que vulguem que tinguin vinculació per als estats, que es converteixin en principis d’una força de calat constitucional. I això només depèn d’una societat que de protesta en protesta va construint un demos global.

Marina Garcés deia que és en la revolta que anem prenent consciència d’un món comú, que ens hi vinculem, fent ús de la revisió cartesiana d’Albert Camus: “Jo em rebel·lo, per tant nosaltres existim.”.