Donen la prestació per maternitat a una dona que va adoptar el fill del cònjuge

Recentment, la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha reconegut el dret a la prestació per maternitat a una dona que va adoptar el fill biològic del seu cònjuge, que havia estat gestat de forma subrogada, malgrat que el pare ja havia gaudit de la seua pròpia prestació. S’ha d’esmentar que, en un primer lloc, el jutjat social núm. 11 de Bilbao ja havia reconegut la prestació a la dona; no obstant, aquesta sentència va ser recorreguda per la Seguretat Social i el Tribunal Superior de Justícia del País Basc va donar la raó a aquesta última al considerar que s’havia de denegar la prestació.

Per la seua part, la dona va interposar recurs de cassació a l’Alt Tribunal, que va ser estimat i va declarar la fermesa de la sentència que s’havia dictat en primera instància, amb la qual cosa reconeixia finalment el seu dret a la prestació.El Tribunal Suprem, amb el suport de la Fiscalia, va rebutjar que es denegués el subsidi pel fet que quan es va sol·licitar la prestació ja existia una convivència prèvia. En aquest sentit, indica que “condicionar el dret de qui adopta fills que depenen de les seues prèvies relacions afectives equival, de manera indirecta, a afegir un requisit per al gaudi de la prestació i a fer de pitjor condició qui està vinculat amb el progenitor biològic”. És més, va assenyalar que, si es denegués per aquest motiu, hi hauria molts casos d’adopció en els quals no hi hauria dret al descans per maternitat ni a la prestació corresponent, ja que la convivència prèvia entre adoptant i adoptat és una cosa molt habitual.D’altra banda, s’ha de tenir en compte que el naixement del menor va tenir lloc abans de la reforma sobre la prestació de maternitat del 2019, per la qual cosa l’adoptant del fill biològic de la seua parella tenia dret a la prestació associada a tal esdeveniment, encara que el pare ja n’hagués gaudit anteriorment.

Per tant, el Tribunal Suprem arriba a la conclusió que, en aquest cas, el menor pot generar dos prestacions successives, ja que la que va gaudir el pare es va vincular al naixement i la que gaudiria la mare es vincularia a l’adopció.A més de l’anterior, en els fets provats de la sentència figura que “l’adoptant actua com a mare de facto” del menor i, tanmateix, no se li reconeix el temps de suspensió subsidiada. D’aquesta manera, conclou que si no se li reconegués la prestació s’estaria penalitzant la conducta associada al paper de qui exerceix com a mare de fet d’un menor adoptat.Quant al fet que el menor naixés per gestació subrogada, l’Alt Tribunal indica que es tracta d’una circumstància “innòcua als efectes de lucrar la prestació de Seguretat Social per adopció”. Finalment, la sentència insisteix que “ha de prevaler la protecció del menor” i, mitjançant la interpretació estricta –que no restrictiva– de les exigències legals, s’ha de concedir la prestació a tota persona que compleixi els requisits coetàniament exigits per la llei.

“Sense una regla prohibitiva no ha d’impedir-se el desplegament dels efectes legalment previstos per a cada esdeveniment [aquí l’adopció]”, explica en aquest sentit l’esmentada sentència.Vist el panorama actual i en el cas que us vegeu afectats per una situació similar, us aconsellem que contracteu els serveis d’un advocat que pugui assessorar-vos i defensar els vostres drets adequadament.Us recordem que a Huguet Ostáriz Abogados comptem amb una llarga experiència a defensar els drets dels nostres clients, avalant-nos els nostres casos d’èxit.