La dialèctica de la falsedat

Per què és Pueyo l’alcalde de Lleida el febrer del 2023? La resposta podria semblar evident, però no ho és. Si li preguntem a la immensa majoria dels veïns de Lleida ens diran que el seu partit va guanyar les eleccions el 2019. Però no és així, perquè ERC no va guanyar.

És alcalde perquè l’esquerra separatista catalana va pactar amb la dreta nacionalista catalana i amb l’extrema esquerra populista. D’una ciutat que volia un canvi a millor després de quaranta anys de govern socialista, la realitat és que avui la ciutat és molt pitjor que fa quatre anys. Algú pensa que Lleida és més segura avui que fa quatre anys? Algú pensa que Lleida està avui més neta que fa quatre anys? Algú pensa que Lleida és més amable i més cívica avui que fa quatre anys? Algú pensa que l’eix comercial està avui més dinamitzat que fa quatre anys? Algú pensa que els lleidatans van menys a Saragossa, a Barcelona o a Tarragona per comprar el que no troben en aquesta ciutat? L’alcalde, lluny de ser l’alcalde de tots, lluny d’atendre i escoltar tots els veïns, ha generat malestar a pràcticament a tots els barris.

Barris que abans no, però ara sí que visita perquè ha estat proclamat candidat del seu partit. Encara que ho negués tot, la delinqüència i l’incivisme campen al seu aire per la ciutat, les rates s’apoderen de les clavegueres i els contenidors, els camins de l’Horta llueixen als marges tota mena de runa d’obra, matalassos i sofàs, els carrers són un autèntic mosaic enganxós d’excrements de coloms, resina i brutícia incrustada. En quatre anys li han dimitit dos membres del govern i ningú no sap per què.

Ha expulsat un regidor per presumptes irregularitats comptables que han quedat en l’aire. Ha fet fora un dels seus socis de govern per falta de lleialtat. Falta de lleialtat és que no t’aplaudeixin amb les orelles, esclar.

I davant d’aquesta situació caòtica, governant en minoria i basant-se en la seua comuna crossa, el desembre del 2021 se li obre de bat a bat una finestra d’aire fresc a la ciutat de Lleida. Al no superar la qüestió de confiança a què es va sotmetre per no poder aprovar el pressupost del 2022, l’oposició podia presentar una moció de censura. En aquell moment hi havia dotze regidors de govern i quinze d’oposició, prou números per guanyar-la.

I què va passar, doncs, perquè avui dia continuï sent Pueyo el pitjor alcalde de Lleida? Doncs va passar que a uns els va faltar gosadia i capacitat de negociació i a d’altres els va sobrar l’ambició desmesurada de voler ser part del govern. El PSC no va saber, o no va voler (perquè vistos els pactes que estan fent a tot Catalunya i fins i tot al Govern d’Espanya), aglutinar l’oposició per revertir el desgovern del bipartit. I és que allà va aparèixer la figura del portaveu del Partit Popular, amb la seua desmesurada ambició personal.

Vol ser govern, tant sí com no, sense preocupar-li la terra que cremi el seu pas. Perquè la seua única postura era que o entrava al govern o no donava suport a la moció de censura. Va anteposar els seus interessos als de la resta de la ciutadania.

Va trair Lleida.Quin va ser el posicionament del meu partit, de Ciutadans? Doncs a la meua manera de veure, el més assenyat, el més racional i l’únic que va posar al davant els interessos de la ciutat de Lleida a les sigles. Nosaltres li vam dir al PSC que donaríem suport a treure ERC del govern sense condicions. Perquè el que demanava a crits la ciutadania era treure l’alcalde del seu despatx en terrassa.

Així doncs, entre uns que no van saber mediar i un altre que es va passar de frenada per la seua cobdícia, avui Pueyo continua sent l’alcalde d’aquesta inerme ciutat. Però encara hi ha pitjors notícies per a Lleida. Perquè el proper 28 de maig possiblement es donaran uns resultats electorals que permetran al PSC complir un dels seus somnis humits: governar en coalició amb Esquerra.

El PSC estarà disposat a trair els seus votants, de nou, a aquests votants que són els socialistes felipistes, socialistes d’un socialisme del qual ja res no queda a Espanya. Aquests veïns de la nostra ciutat amb orígens andalusos, extremenys, manxecs.. que li donaran el seu vot a qui els trairà amb aquesta habilitat de defensar l’un i el contrari.

Amb la dialèctica de la falsedat que els caracteritza.Això pot succeir i només queda una esperança perquè no ocorri. Ciutadans. Nosaltres som decisius perquè la fellonia no es consumi.

Amb el nostre projecte per transformar Lleida, amb un projecte que representa tots els veïns, amb un projecte que dinamitzarà el teixit comercial, social, empresarial, esportiu i cultural de la capital. Aquest projecte té un equip renovat, suport i, sobretot, les ganes de canviar Lleida, però de veritat, sense mentides, sense embuts, amb sensatesa i amb seny. Lleida mereix més, no esperem menys.