De la Seu Vella de Lleida a la Via Làctia

Tothom hauria de veure, diverses vegades a la vida, la galàxia on som, la nostra galàxia, la Via Làctia. Ara sabem que la nostra galàxia té forma d’espiral barrada i que som en un dels seus braços més externs, anomenat braç d’Orió, i molt lluny del forat negre supermassiu que es troba al centre. El seu aspecte vist des del nostre planeta és com un flux d’una feble lluminositat al cel nocturn, constituïda per moltes estrelles que no es poden veure individualment a simple vista.

Si poguéssim veure la galàxia des de fora veuríem un centre allargat, vellutat, groguenc i brillant, en forma de pilota de rugbi, i al voltant un fi i aplanat disc de color blavós que gira sobre el seu centre. Aquesta banda borrosa i tènue de llum blanca visible durant les nits netes sense Lluna i sense contaminació lluminosa artificial és la nostra Via Làctia vista de perfil i pren el nom de la mitologia grega. El déu grec i mitològic Zeus va tenir un fill il·legítim amb la mortal Alcmena i li va posar per nom Hèracles o Hèrcules per als romans.

Al conèixer la notícia, la gelosa deessa Hera, esposa de Zeus, va provar de matar-lo amb dos serps, però el petit Hèracles es va deslliurar dels rèptils. Al cap de pocs mesos, el déu Hermes va portar el petit fins a l’Olimp i es va trobar amb la dona de Zeus adormida. Va disposar Hermes que Hèracles mamés de la llet divina d’Hera, i aquest ho va fer amb tanta força i brusquedat que la va ferir, es va despertar immediatament i va vessar el raig de llet a la volta del cel formant una taca que creua l’espai celeste en forma de “Camí de Llet” o Via Làctia.Hèracles es va convertir en un dels herois mítics més grans, amb una força sobrehumana i un gran vigor sexual.

Va tenir tres esposes i nombroses amants, com a bon fill de Zeus que era. Dos de les seues fites més remarcables van ser fer l’amor amb 50 filles de Tespi en una sola nit i engendrar fills amb totes elles. El segon esdeveniment va ser més menyspreable, ja que, en un atac de bogeria, va matar la seua esposa i fills amb les seues pròpies mans, acte que va haver d’expiar amb dotze treballs per compensar aquests crims.

Alguns d’aquests dotze treballs van ser matar el Lleó de Nemea, matar l’hidra de Lerna, un monstre aquàtic en forma de serp de diversos caps, robar les pomes d’or del Jardí d’Hespèrides, i així fins a les dotze compensacions.Tot apunta que el semideu Hèracles està immortalitzat en un dels capitells del sector nord de la capçalera de la primera catedral, la Seu Vella de Lleida, i així també ho va entendre el doctor en història de l’art Jacques Lacoste, en els seus treballs sobre les escultures a la primera catedral lleidatana. A l’esmentat capitell s’ha esculpit un personatge jove i nu, amb cinta al cabell i una capa penjada al braç. Està tens, perquè per darrere l’ataca un lleó que el mossega a l’esquena (Lleó de Nemea) i un animal serpentiforme de coll llarg (hidra de Lerna, el monstre aquàtic en forma de serp) se li vol menjar una espècie de fruit que bé podria ser una poma (pomes del Jardí d’Hespèrides), que el guerrer sosté a la mà.

Aquesta iconografia sembla voler representar tres dels dotze treballs que Hèracles ha de fer per redimir-se.Aquest és un dels capitells més vistos i comentats de la Seu Vella lleidatana, realitzat pels artistes del primer taller dels capitells interiors, entre els anys 1210 i 1230, encara que n’hi ha molts altres d’igualment rellevants, en el marc de l’escultura monumental romana de principis del segle XIII: l’Atlante amb la volta celeste a la seua esquena i en la qual està incrustada l’estrella pitagòrica o pentalfa i que recorda el fenomen astronòmic que ocorre entre Venus i el nostre planeta en cicles de vuit anys, i és que en el transcurs d’aquells vuit anys existeixen cinc alineacions entre Venus i la Terra, formant una estrella de cinc puntes o pitagòrica. Igualment, es pot admirar el capitell amb el rei David i el Cavaller Victoriós, l’Arbre de Jessé, els tres capitells que es dediquen a la llegenda de l’apòstol Jaume a Compostel·la, els tres Hebreus davant de Nabucodonosor, adoració del Reis Mags o Epifania i així centenars d’ells.Cada imatge en pedra que hi ha sobre aquests suports escultòrics en els quals es concentren les imatges i anomenats capitells té una història, una llegenda o una cosa per explicar, i el visitant no pot apreciar la seua veritable majestuositat sense veure la imatge de prop. El temple de la Seu Vella està ple d’obra d’art, de conjunt escultòric de gran entitat a les altures dels capitells i que és necessari potenciar i posar a l’abast dels visitants.Per comprendre i interpretar aquesta joia arquitectònica i suggestiu patrimoni historicoartístic que existeix al temple, és necessari disposar d’elements de difusió, tant físics com per visita virtual.Pantalles que permetin la localització de les peces llaurades als capitells, per poder identificar les escultures, que facin una descripció historicoartística i que presentin la imatge a gran resolució resulten totalment necessàries al monument més important de la capital del Segrià.

En definitiva, és absolutament necessari convertir en atractiu i accessible, per als visitants, el patrimoni cultural de l’escultura als capitells mitjançant tècniques museogràfiques si volem exportar cultura a l’exterior i que la nostra Seu Vella sigui un gran pol d’atracció per al turisme culte.Imaginin-se entrant al temple i que amb un sol click poguéssim accedir al capitell d’Hèracles, saber qui és, què representa i que forma part de la mitologia que va posar al cel per sempre la Via Làctia.