Sense embuts

És hora de parlar clar. De dir les coses com són. Ja n’hi ha prou d’embolics i de discursos inútils.

Lleida necessita i mereix un canvi, però no un recanvi de “surt tu ara per posar-m’hi jo un altre cop”. Necessita un gir de 180 graus. Els ciutadans estan –estem– farts de la complaença d’una classe política que va a la seua, que viu ben acomodada mentre la gent pencaire s’ha de buscar la vida per poder arribar a final de mes.

Els polítics d’esquerres, els de sempre, tan acomodats ells, tan progres ells, no durarien ni un mes en qualsevol empresa del sector privat fent el que fan. Perquè el seu veritable progressisme és que, a tu, ciutadà de Lleida, que aguantes estoicament i amb resignació impostos municipals dels més alts de tot Espanya, t’apugin un any més la taxa de l’aigua i clavegueram, això sí, de manera encavalcada durant tres anys consecutius. I, mentrestant, l’empresa que gestiona l’aigua i les seues subcontractacions, se senten segures de poder continuar fent el mateix de sempre fins a l’any 2037.

Durant els últims 20 anys, els partits que diuen representar-te han permès, sense rubor, concessions administratives i blindar contractes per dècades en els serveis essencials com la recollida d’escombraries, la neteja, la gestió de l’aigua o el transport públic i, mentrestant, els abnegats lleidatans cada vegada paguem més impostos, però tenim pitjors serveis. Lamentablement, no només és que objectivament paguem més per menys, és que encapçalem el rànquing de la capital de província més cara d’Espanya en l’impost de béns immobles (IBI) i, ara, a més, som la cinquena ciutat que més cara paga l’aigua. És un disbarat que a Lleida, una província amb pantans, embassaments, canals i rius i, amb el Canal de Pinyana, que proveeix d’aigua potable, entre altres nuclis, la ciutat de Lleida, la tarifa de l’aigua se situï un 38% més cara que la mitjana estatal.

I aquí va una altra dada: segons l’ACA, l’aigua a Lleida s’ha encarit un 63,4% en els darrers 10 anys. Tots sabem qui ha estat al capdavant del govern de la Paeria aquests últims 10 anys. Ara, el 2023, de nou apujaran la tarifa de l’aigua, per tres anys seguits, gràcies als grups municipals autodenominats progressistes i socials: ERC, PSC i Comú.

Aquesta és la realitat. I mentrestant, les roses es continuen pansint al Museu del Clima, aquest caprici en el qual es van enterrar més de 4 milions d’euros que tots els lleidatans costegem amb els impostos. Espais i equipaments inútils, abandonats, degradats que costarà molt de recuperar amb diners públics.

I, mentrestant, a Lleida no hi ha ni un sol mercat municipal en condicions. L’herència rebuda i la seua gestió són nefastes. Els dinosaures de la política municipal ja no poden enganyar ningú, perquè mentre la societat lleidatana va en una direcció, la vella i desgastada política viu en una realitat paral·lela.

Tenim un govern nacionalista negligent, i una oposició –abans govern– a la sala d’espera incapaç d’il·lusionar amb els antecedents del seu full de serveis.Hi ha una sortida de llibertat i progrés: es diu Ciutadans. I per molt intent d’OPA hostil, de menyspreu públic i privat i de pretendre silenciar-nos, dic als lleidatans que poden estar molt tranquils perquè nosaltres no ens rendim ni ens arruguem. Nosaltres tenim les receptes que la ciutat necessita: menys titulars, menys propaganda i més gestió.

Bona gestió és el que precisament falta, la gestió d’un partit com Ciutadans, un partit de centre liberal que té molt a aportar a la política municipal. Per això, a la nostra agenda hi ha i hi haurà el que ni el socialisme ni el separatisme no han fet. Abaixar impostos, ja n’hi ha prou de saquejar els que tenen la gosadia de viure del seu negoci, prosperar amb el seu treball i complir amb la llei; apostar sense complexos i determinadament per la seguretat i actuar decididament contra la delinqüència que ara campa al seu aire; frenar les okupacions, protegir el dret a la propietat privada i a no ser privats de viure amb tranquil·litat; impulsar l’economia amb la generació de riquesa i oportunitats, menys traves administratives i menys burocràcia; atendre les demandes de cada un dels barris de Lleida perquè no hi hagi ciutadans de primera i de segona; promoure la cultura i protegir el patrimoni natural, històric i artístic de Lleida.

Siguem clars, diguem les coses com són. Farem realitat la metamorfosi que Lleida espera, amb la il·lusió com a motor i la llibertat com a recepta.