El viatge de ser una mare soltera

Hi ha finals que deixen un sabor agredolç en el comiat, i la cinquena i última temporada de Better things (2016) n’és un exemple. Per a qui encara no la conegui, aquesta longeva cocreació de Louis C. K. (La gran estafa americana) i Pamela Adlon (El rey de la colina, Californication) gira entorn de Sam Fox, paper de tall autobiogràfic interpretat per la mateixa Adlon, una actriu de Hollywood que ha de criar per si sola les seues tres filles –Max (Mikey Madison), Frankie (Hannah Riley) i Duke (Olivia Edward)–. En aquesta cinquena entrega, la trama s’enfoca en la transcendència d’allò mundà i la preocupació de Sam per una sèrie de qüestions existencials com són el llegat que deixarà quan acabi la seua carrera professional, o fins i tot l’esdevenir de la seua pròpia vida. Tot això després que Max emprengués una nova etapa lluny de casa, amb Frankie en ple procés d’autodescobriment d’identitat de gènere, i amb una ja no tan petita Duke entrant de ple en l’adolescència.

Que la seua mare Phyllis (Celia Imrie) s’estigui desfent de moltes de les seues possessions a causa de la seua avançada edat només adverteix des del principi de la idea que això està arribant al seu final i que, en paraules de la mateixa anciana, “tot és efímer”. Però malgrat totes aquestes elucubracions, com a bona comèdia dramàtica que és, Better things manté l’equilibri entre allò esquinçador i allò divertit, entre les alegries i les dificultats de ser mare soltera, entre viure el moment i la incertesa del futur. En certa manera, es tracta d’una sèrie que versa sobre aquells llocs que anomenem llar i les persones que hi deixem entrar.

Perquè els personatges secundaris que han acompanyat Sam durant tots aquests anys també tenen el seu merescut reconeixement i el seu moment per brillar abans d’abaixar el teló, com ocorre amb el pare gai Rich (Diedrich Bader), que en aquesta última entrega presenta el seu millor treball en tota la sèrie. Qui sap què hauria estat d’aquesta història si FX no hagués prescindit de Louis C. K.

des de la tercera temporada, arran de les múltiples acusacions abocades contra ell per conducta sexual inapropiada. El que sí que ha quedat més que demostrat és que Adlon ha estat més que capaç de convertir les tres últimes etapes de la sèrie en un espectacle carregat d’amor i tendresa, capaç de connectar plenament amb les mares amb filles adolescents des d’una perspectiva tan emotiva com honesta amb la realitat.