Ni afavoreix la maternitat, ni la contractació

Acudim a la valuosa Enciclopèdia per definir que un “incentiu” és aquella retribució amb l’objectiu de motivar a fer alguna cosa. Els diferents governs han fet dels incentius a la contractació un instrument mitjançant el qual intervenir en el mercat de treball, per tal d’afavorir la contractació de col·lectius desfavorits. Recordo que, al començament de la meua activitat professional al segle passat, existien unes bonificacions abundants per a la contractació indefinida d’aturats majors de 45 anys d’entre el 40 i el 55% de la quota per contingències comunes durant tota la vigència del contracte, pretesament la jubilació del treballador.

Durant dos i tres anys igualment es bonificava la conversió de qualsevol contracte temporal en indefinit. També contractacions de menors de trenta anys, les diferents modalitats de formació i aprenentatge, els contractes de substitució, treballadors amb discapacitat.. eren molts col·lectius candidats i l’empresari feia bé de buscar perfils que poguessin significar una abundant reducció en els costos de la seguretat social per al lloc de treball a ocupar.

Però hem de tenir clar que dins dels “incentius d’ocupació” trobem diferents fórmules de finançament.La Tresoreria General de la Seguretat Social continua ingressant les seues cotitzacions, i quan s’ofereixen “bonificacions”, aquestes han de ser finançades pel sistema públic d’ocupació, i en aquestes recordem l’infaust 2012, quan en el context d’una greu crisi econòmica i financera l’Estat va estripar les cartes i va extingir una gran quantitat de bonificacions els contractes d’origen de les quals estaven vigents, davant de la cara d’ensurt d’aquells ocupadors que, impotents, van patir un increment sobtat i imprevist dels costos salarials.Doncs bé, hi ha una modalitat de contracte l’incentiu de la qual a l’ocupació havia romàs invariable, aliè als diferents signes polítics que van ocupar el govern, i que segons la meua opinió resultava efectiva complint els objectius: el contracte de substitució per maternitat/paternitat. Les bondats d’aquest contracte consisteixen en una bonificació del cent per cent de les cotitzacions tant del treballador substituït com del substitut durant tot el temps de substitució. Suposant un salari de 2.800 € per al primer i de 2.500 € per al segon, podem estimar un estalvi de 896 € i 800 € mensuals, per la qual cosa l’ocupador obté una ajuda substancial que li permet sufragar els costos de les baixes dels seus empleats, i no és estrany que arribats a l’acabament de la substitució, l’empleat substitut obtingui la permanència a l’empresa.

Tanmateix, el recent Reial Decret Llei 1/2023 ha suposat un gir radical per a aquests contractes, amb efectes d’1 de setembre del 2023. D’una banda, es redueix substancialment la quantia a bonificar, que serà d’una quantia fixa de 366 € al mes per a cadascun dels treballadors, independentment del seu salari. Però d’altra banda i al meu parer més greu, es limita el perfil del candidat a substitut per tal com el contracte s’haurà de subscriure amb treballadors menors de 30 anys.Hem de suposar que aquests contractes ja no pretenen la protecció de l’empleat en situació de paternitat/maternitat, tampoc no pretenen atorgar una ajuda rellevant als empresaris, i es focalitzen únicament a afavorir la contractació de menors de 30 anys.

És obvi que els nous incentius a la contractació s’allunyen d’aquell atractiu que van tenir en el passat.