El reg a la Conca de Tremp (II)

Si amb el final del redactat de la primera part de l’article l’optimisme era la norma perquè les obres del regadiu s’estaven executant, de cop, l’any 2015, amb la fallida de l’empresa contractada adjudicatària de l’obra tot s’aturà. La Generalitat, que podia donar resposta en base la Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP), no fa la feina que toca en aquestes situacions. I la Conca de Tremp tornà als maleïts tòpics del fatalisme pallarès com ara: “No hi ha res a fer”, “això no es farà mai” o el “ja us ho deia, jo”.

Tot d’excuses per donar la culpa al veí per justificar la incapacitat de fer front amb arguments i rigor als problemes plantejats. Així doncs, des d’aquella reunió amb l’advocat Fèlix Simó l’any 1994, en què vàrem afrontar el problema de cara i vàrem aconseguir una solució ferma, rigorosa i justa al regadiu de la Conca de Tremp, el 2015, vint-i-un anys més tard, tornàvem a estar amb la feina a mig fer i, fins i tot, pitjor que quan es va començar. Tot i que en aquest assumpte no hi tinc cap responsabilitat orgànica des del 2014, sí que vull fer la meva aportació personal de manera diferent a com ho vaig fer entre els anys 1994-2014.

Allò que es va començar a lluitar l’any 1908 amb la concessió de la Noguera Pallaresa per a regadiu al senyor Domingo Sert i Badia, que l’any 1910 va vendre a Riegos y Fuerzas del Ebro, i aquesta empresa, dos anys més tard, va acordar amb la Sociedad de Regantes Ribereños de la Conca de Tremp de construir un regadiu per a 4.500 ha a la mateixa conca, i per cert, aquest fet va esdevenir a Guàrdia de Tremp, amb la signatura del senyor Francisco Fillat Pinós, el meu besavi i alcalde d’aleshores. La sentència del Tribunal Suprem de l’any 1928 que obligava l’empresa al compliment de la concessió; la signatura del final d’obra l’any 1935; l’informe brillant el 1940 del notari Fraguas Masip, de Tremp, que dibuixava un full de ruta jurídicament impecable per tal que, l’aleshores FECSA, donés compliment a les seves obligacions concessionades i conveniades; la feina feta per la Hermandad de Agricultores i l’Ajuntament de Tremp, amb l’impuls de l’Alcalde Sr. Terrisse i l’assessorament jurídic del senyor Jordana de Pozas, un dels millor catedràtics de Dret Administratiu de l’època i membre d’una nissaga de juristes que han estat redactors materials de les diferents Lleis d’Aigües.

Tot s’acaba amb la cacicada franquista de fer retirar la reclamació de l’Ajuntament de Tremp mitja hora abans que es dictés una resolució administrativa, que obligava a donar compliment a les condicions establertes en les condicions concessionals dels anys 1908 i 1910, torna, per enèsima vegada, a decebre els agricultors, propietaris i vilatans dels pobles de la Conca de Tremp que veuen, impotents, com el tren passa de nou sense aturar-se; finals dels anys seixanta.Vuit anys després que es parés l’obra (2015-2023), sense que ningú n’esclareixi ni les causes ni els motius, en l’Assemblea Ordinària de la Comunitat de Regants del proppassat desembre del 2022, davant el desencant i la incredulitat dels pocs membres de la comunitat que estàvem presents, la Junta de la Comunitat ens comunicà que, per a tirar endavant el regadiu, caldria que els propietaris/regants signessin un compromís d’adhesió al regadiu i que, sense aquest document, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya no mouria ni un dit. A més a més, van afegir que caldria percentatge, que no es va concretar, per reprendre les obres. I que en funció de les zones i de si hi hagués quòrums concrets, s’hi portaria el regadiu, o no.

La Junta de la comunitat de regants va indicar que el 13 de gener del 2023 s’havia de celebrar una reunió amb tots els actors. A hores d’ara, no tenim notícies de què s’hi va acordar.Per primer cop en 8 anys vaig demanar la paraula per tal d’indicar que aquest tema estava tractat, signat i tancat, “pacta sunt servanda –els contractes hi són per complir-se–” i que el que calia era reprendre l’execució dels projectes on es van deixar, que els acords i convenis se signen per complir-los. Vaig afegir que, al meu entendre, reobrir ara aquestes qüestions, i en particular la de les noves adhesions dels propietaris regants com a condició sine qua non per tal de reiniciar l’execució del projecte, juntament amb la resta de condicions que s’enunciaven, no era res més que una excusa i una justificació per part de la Generalitat de no voler fer les obres.

En definitiva, de no voler tirar endavant el projecte.Desconec quina és la posició de la Junta de la Comunitat de Regants. Altrament, sí que sé què faria jo, el mateix que vàrem acordar l’any 1994 al despatx del senyor Felix Simó:1r. Prescindir de qualsevol instància administrativa i/o política per a afrontar el problema.

El projecte de la concentració i del regadiu és dels propietaris i dels agricultors. De fet, quan s’ha subrogat a les institucions i entitats públiques les coses no han anat bé.2n. Amb el material de què es disposa com ara acords, convenis, projectes, contractes, drets històrics...; caldria sol·licitar dos informes jurídics a dos especialistes en la matèria.

El primer, sense cap mena de dubte, al catedràtic de Dret Administratiu i lletrat a les Corts, que des del 1995 ha assessorat la Comunitat, que ha estat l’advocat que ha presentat les peticions i demandes interposades, i que va col·laborar a partir d’aquestes anàlisis a dibuixar el full de ruta que vàrem seguir fins al 2014. En segon lloc, a un Advocat de l’Estat per tal que, de manera neutra, de nou i de forma exclusivament tecnicojurídica, informi de com hauria d’actuar la Comunitat de Regants.3r. No fer públic, en cap cas, el resultat i les conclusions dels informes esmentats.

Haurien de quedar reservats per a la Junta de la Comunitat. Cal un nou full de ruta per tal de gestionar bé aquest assumpte.4t. No prendre cap compromís fins que no es tinguin aquests informes, perquè, en la meva modesta opinió, aquest assumpte de l’execució del regadiu i de la concentració es resoldrà judicialment.

De fet, cada cop que el regadiu de la Conca de Tremp ha avançat és perquè hi ha hagut una sentència judicial. Per acabar, poso a disposició de la Junta de la Comunitat de Regants la meva experiència com a secretari-vocal de la Comunitat de Regants els anys 1994 a 2014, en què vaig treballar en la redacció de la majoria dels documents formalitzats per l’entitat.Cal que la Comunitat de Regants tingui el seu propi full de ruta a partir dels acords i drets, que també ho són dels regants de la Conca de Tremp. Un nou full de ruta que obligui tothom a complir llurs obligacions i a no estar subordinats a decisions de tercers, perquè sempre hi perdem.