Pagesia, lideratges i floracions lleidatanes

Passem Sant Josep, Fira de Mollerussa, punt de trobada de la pagesia per conèixer els avanços en maquinària, tecnologies i noves idees per a la defensa dels cultius, incloent-hi la dels conills que patim des de fa molts anys. A nivell familiar, Dia del Pare amb ampliació per als que en fan, però no ho són. Per descomptat, l’agricultura fa costat al sant del bastó florit, els fruiters esclaten amb una floració espectacular de blancs i rosats que s’estenen des de Torres de Segre, Aitona, Alcarràs per tot el Segrià i la Franja, que continuaran per la Noguera i l’Urgell en pera i poma.

Tot Lleida al llarg de l’any és una catifa de flors amb els arboris, acabant amb l’olivera i, a terra, amb el gira-sol de tardor. La primavera, en el seu començament, iguala el dia i la nit. El masculí dia equipara la femenina nit, i perquè no es digui el lleidatà del dia.

Aquesta igualtat demanada de gènere que diferencien les vocals e, o i a queda superada a l’entrada de l’estació primaverenca. Satisfacció per a qui reclama igualtat de gènere, de la qual cosa estic totalment d’acord. En una família nucli essencial de la societat, si la palla no està sustentada pel pal de paller, quasi sempre matriarcal, no aguanta, s’esborra i el vent i la pluja la malmeten. Per una altra banda, i dins del mes de març, del qual esperem una meteorologia respectuosa, no agressiva per a una fructicultura productiva, molt accidentada en els darrers anys, demanem pluges que omplin els embassaments, que reguin els secans de cereal, olivera, ametller i boscos.

Ens hi va el retorn del treball, de la inversió i el fet d’abastir la taula i el plat d’una població cada cop més nombrosa. Lleida fa durant tot l’any homenatges i records a un dels seus personatges més reconeguts del segle XX, en Joan Oró i Florensa, d’arrels garriguenques i del Segrià, homenatge ben merescut a una persona que vaig conèixer en un entorn familiar del qual gaudíem en temps passats.Cal assenyalar que en la societat lleidatana, durant el segle XX, quan el seu pes econòmic, per la seva productivitat alimentària, tant a Catalunya com a Espanya, traspassava fronteres, tot era gràcies a persones que mereixen record i reconeixement. Ramon Sala Roqueta, enginyer agrònom per l’escola de la diputació de Barcelona, va portar dels EUA varietats de pomera i presseguer a la finca castell de la Ràpita de Balaguer que van marcar la nova fructicultura de què gaudim i presumim actualment.

També va portar l’alvocat, que es va cultivar al Delta i que avui omple mercats i botigues. Eren els anys 40.Josep Pané, contemporani seu, va millorar i crear noves varietats de blat i ordi que, pel seu rendiment, van pal·liar la falta de cereals i la fam de la postguerra. Famílies Trepat que van mecanitzar l’agricultura a la feina feixuga del segar i agabellar el cereal i l’alfals.

Gomas, Miarnaus, Utxes, Brufaus, Serés, Piulats i molts pioners de la fructicultura, que ara és la base de la nostra economia agrícola. I en el món ramader, Alsina i Vall Company van revolucionar l’alimentació i han consolidat una producció i indústria càrnica de primer ordre.Lleida ha de sentir satisfacció pels professionals que en el seu dia van fer i fan que les terres de Ponent, més oblidades que presents a la Catalunya de més enllà del Bruc, tinguin un lloc preferent perquè, a més de ser un punt de trobada de centenars de persones que visiten i gaudeixen de la floració, siguin coneixedores que sense una pagesia liderada pels mestres de l’agricultura i ramaderia als quals cal recordar no gaudirien de tan bona taula de la qual les nostres terres lleidatanes són el rebost.