CRÍTICADEMÚSICA
'Enredadas'
El ventall estilístic va ser, com no, molt generós, aprofitant-se l’extracció de bressol de totes elles, Andalusia, Aragó i Galícia, i els variats gèneres que des de fa anys conreen cada una, és a dir: flamenc, cabaret, jazz, alalás, copla, folk, jota o fado, tot això per a unes fusions realment espectaculars, acompanyades pel tàndem de guitarres de Marcos Teira i el brasiler Sérgio Tannus que ho van amenitzar tot instrumentalment amb gran exquisitat. A part de l’humor que va regnar durant tota la vetllada i de les seues veus, singulars i amb personalitat com n’hi ha poques, per descomptat, em va cridar l’atenció la perfecta sincronia en l’execució dels diferents números i passatges, en què es va notar un repartiment perfecte de funcions perquè cap de les quatre no gaudís de més temps que les altres, i van aconseguir l’equilibri necessari per no incórrer en xocs d’egos, tractant-se de quatre grans intèrprets, però amb caràcter. La imatge en conjunt que van donar va ser la de portar-se molt bé a sobre de l’escenari (i imaginem que a fora també) i que aquesta experiència els està servint, sobretot, per enriquir-se mútuament i fer un intercanvi constructiu i profitós de les diferents músiques d’aquest país que elles representen tan bé.
Formidables.