SEGRE
Uxia, Martirio, Carmen París i Ugia Pedreira, dijous a la Llotja.

Uxia, Martirio, Carmen París i Ugia Pedreira, dijous a la Llotja.J.C.

Creat:

Actualitzat:

COPLA
★★★★☆
Un però, per començar. La desafortunada planificació horària de l’organització, que va veure encavalcar-se l’espectacle inaugural del festival a la Llotja, Enredadas, i l’actuació de Las Karamba al Cafè del Teatre, els dos concerts de pagament i que formaven part de l’abonament del festival, cosa que va provocar o bé perdre’s el final del primer o el començament del segon, amb el consegüent enuig dels afectats, obligats a escollir. Així les coses, els que vam optar per assistir a la trobada d’aquest pòquer potser irrepetible de dames de la cançó format per Martirio, Carmen París, Ugia Pedreira i Uxia, sota l’epígraf Enredadas, vam gaudir d’un xou de gran qualitat vocal, és clar, però també d’enorme calidesa musical i ambiental, amb les quatre artistes donant la millor d’elles en tots els formats possibles: single, duo, trio o quartet, intercanviant-se protagonisme o col·laboració entre totes de principi a fi de l’actuació.

El ventall estilístic va ser, com no, molt generós, aprofitant-se l’extracció de bressol de totes elles, Andalusia, Aragó i Galícia, i els variats gèneres que des de fa anys conreen cada una, és a dir: flamenc, cabaret, jazz, alalás, copla, folk, jota o fado, tot això per a unes fusions realment espectaculars, acompanyades pel tàndem de guitarres de Marcos Teira i el brasiler Sérgio Tannus que ho van amenitzar tot instrumentalment amb gran exquisitat. A part de l’humor que va regnar durant tota la vetllada i de les seues veus, singulars i amb personalitat com n’hi ha poques, per descomptat, em va cridar l’atenció la perfecta sincronia en l’execució dels diferents números i passatges, en què es va notar un repartiment perfecte de funcions perquè cap de les quatre no gaudís de més temps que les altres, i van aconseguir l’equilibri necessari per no incórrer en xocs d’egos, tractant-se de quatre grans intèrprets, però amb caràcter. La imatge en conjunt que van donar va ser la de portar-se molt bé a sobre de l’escenari (i imaginem que a fora també) i que aquesta experiència els està servint, sobretot, per enriquir-se mútuament i fer un intercanvi constructiu i profitós de les diferents músiques d’aquest país que elles representen tan bé.

Formidables.

tracking