Enjambre: Déus terrenals, fans obsessius

ENJAMBRE

Plataforma: Amazon Prime

Creadors: Donald

Glover, Janine Nabers

Repartiment: Dominique

Fishback, Nirine S. Brown

★★★★✩

La cocreació de Donald Glover (Atlanta, Han Solo: Una historia de Star Wars) i Janine Nabers (Watchmen, Away) és un honest retrat de l’extrem al qual pot arribar el fenomen fan o, dit d’una altra manera, de com l’admiració pot arribar a convertir-se en una perillosa obsessió. Al llarg de set episodis, aquesta comèdia negra amb caires de terror psicològic segueix els passos de Dre (Dominique Fishback), una jove devota de l’estrella del pop Ni’Jah (Nirine S. Brown) que decideix emprendre un viatge al llarg dels Estats Units per seguir la seua ídola, encara que la travessia acabarà per convertir-se en alguna cosa molt més fosca.

En una era de societat mediàtica com la que vivim, la qüestió del fanatisme exacerbat no és fútil. Ambientada entre els anys 2016 i 2018, amb una clara intenció d’emmarcar aquest tema en l’actualitat, tampoc és casualitat que la mateixa Ni’Jah tingui una semblança més que raonable amb Beyoncé –fins i tot el seu club de fans, Beyhive, que significa “rusc”, té la seua particular picada d’ullet amb el nom de les seguidores de Ni’Jah, conegudes com a “eixam”–. Però Ni’Jah –o Beyoncé– podria ser qualsevol dels artistes amb milers –o milions– de seguidors en xarxes socials.

I per a alguna persona tan trencada i retorçada pel seu passat com és Dre, la resposta a la pregunta “qui és el teu artista favorit?” transcendeix allò terrenal i es converteix en una religió. Però Enjambre no és per a tots els públics. La seua estètica de pel·lícula independent i la seua narrativa surrealista combinen la veritat i la fantasia amb el dolor i la violència.

Aquí no es pretén ni jutjar ni criminalitzar el fandom, sinó que es presenta com un instrument més amb què algunes persones canalitzen la seua ràbia i frustració internes. Prova d’això és que el pelegrinatge de Dre rere Ni’Jah no es limita a l’àmbit geogràfic, sinó que suposa a més una aterridora evolució –tant psicològica com física– del seu personatge a cada capítol que transcorre. Tot això sumat a l’aparició de diversos cameos estel·lars com els de Rory Culkin (Señales, Mean Creek) o Paris Jackson (La familia que tú eliges, Habit), que aporten encara més vitalitat a un guió que sap mantenir la tensió entre els seus constants girs i tombs de la trama.

Fins ara, les produccions amb arguments similars havien estat enfocades en joves blancs i descontents, però Enjambre innova al centrar-se en una jove negra amb una història d’obsessió més que escandalosa.