Senyors i senyores del Departament d'Educació: poseu fil a l'agulla!

Crec que a ningú se li escapa que per als qui ens dediquem al món de l’educació aquest inici de març ha estat de bojos. La publicació provisional del concurs de mèrits, la convocatòria del concurs extraordinari, eleccions sindicals.. i per rematar el Sr.

conseller ens desperta cada dia amb una nova notícia. Quan no és amb el B2 d’anglès, és amb el C2 de català i si no és erre que erre amb l’avançament del curs escolar, farcit ara també amb el treball a les tardes per part dels i de les docents d’infantil i primària perquè ha vist que això de les extraescolars, organitzat de qualsevol manera, no li ha funcionat. Quina pena que no ho hagués vist abans! Davant d’això ha decidit que de les tardes se n’ocupin les seues i els seus un altre cop.

Ens havíem donat una treva perquè era moment de fer les nostres respectives campanyes electorals, però ara tornem a la lluita i més reforçats que mai, com a mínim a Lleida i al Pirineu, on la participació ha estat de més del 55%. Val a dir que ja són onze els dies de vaga en contra de les polítiques d’aquest govern i en concret d’aquest conseller, que en lloc de marejar tant al professorat entre tanta burocràcia, formació i nous currículums, potser seria més adient posar fil a l’agulla a un problema que no es veu, però que avança i s’endinsa en la nostra societat com l’udol interminable d’un llop. Estic parlant de la salut mental.

Creieu que tot plegat ajuda? Són conscients, senyors i senyores del Departament d’Educació, de les baixes per estrès i ansietat que s’acumulen entre els seus treballadors i treballadores? Són conscients que la saturació d’informació i novetats que arriben des del seu departament, demanant més i més als seus treballadors ho acaba accentuant tot? I el pitjor de tot és que no dona res a canvi.Volem el retorn de les dues hores lectives per als majors de 55 anys i el retorn del primer sexenni als 6 anys i no als nou. No som uns privilegiats per ser funcionaris, Sr. conseller, som classe treballadora com qualsevol altra, ens passem el dia al centre educant i preparant els alumnes davant d’un futur incert, i en arribar a casa encara dediquem temps a corregir i a preparar les nostres classes.

El temps invertit supera amb escreix el nostre horari laboral, i no és que ens queixem, ja que, com s’ha dit moltes vegades, la docència és vocacional. Així que no ens tractin com a privilegiats, si us plau. Els períodes de descans tant de Nadal com de Setmana Santa són necessaris, igual que la nostra pròpia formació durant el mes de juliol i el respectiu mes de vacances a l’agost.

De què serveix romandre al centre els 5 primers dies de juliol? Quin sentit té si les classes lectives les acabem el 22 de juny i tenim temps d’organitzar la clausura del curs escolar fins a l’1 de juliol? No seria més beneficiós per al docent poder escollir la seva formació per aquest mes i venir més preparat al setembre i amb les piles carregades? I una altra cosa: Sabran els docents a principis de juliol quines places hauran d’ocupar donada la confluència de dates entre concurs de mèrits, concurs extraordinari, concurs de trasllats i adjudicacions d’estiu?Amb tot, és evident que la salut mental en la societat actual ha arribat a convertir-se en un tema cabdal. Posin fil a l’agulla, senyors i senyores del Departament, deixin de mirar cap a un altre costat, mirin als ulls dels seus treballadors i treballadores i parlem-ne, de tot plegat, segur que sortirien idees molt interessants per solucionar alguns dels problemes actuals dels centres educatius. I és que tot acaba resultant més fàcil quan les coses es parlen i es deixen d’imposar per Reial decret.