Autovia C-13, Balaguer-Lleida

El desenvolupament econòmic i social d’un territori va lligat a les comunicacions, i actualment també a les telecomunicacions. Els ports, els trens, els rius navegables i les carreteres han representat sempre una font de desenvolupament per als pobles i ciutats que hi han estat connectats. Les excepcions serien les autopistes i trens d’alta velocitat que travessen territoris sense ajudar en res en el seu desenvolupament per la manca de parades.

Històricament, al nostre país la xarxa de camins romans va permetre néixer i desenvolupar ciutats i per extensió els territoris. El pas de l’economia de subsistència a l’economia d’intercanvi i comerç permetia que els territoris es poguessin especialitzar a produir i/o transformar els productes que les societats necessitaven.A Catalunya, si ens remuntem a la Mancomunitat, ja el 1914 es proposava recuperar autogovern per poder fer que cada poble tingués escola, biblioteca, telèfon i carretera d’accés. Malgrat l’evolució del darrer segle i els darrers anys amb un pes cada cop més gran de les noves tecnologies, cal no oblidar que tot ha de ser transportat amunt i avall.

Les matèries primeres, els productes semielaborats i els productes acabats. Per tant, segueix sent prioritari per a un territori determinat la connexió amb la xarxa de vies de comunicació per poder generar riquesa i permetre que la gent visqui i treballi al seu territori.Evidentment, les vies de comunicació han millorat molt en les darreres dècades a Catalunya en general i a la nostra zona de Ponent en particular. Però hi ha hagut greuges comparatius, com per exemple el canvi de traçat de l’eix transversal, que a finals dels anys 70 havia de passar de Calaf fins a Balaguer passant per Agramunt.

Aquesta solució tenia el suport no només de les poblacions per on passava i de la seva àrea d’influència, sinó també del Pirineu, des del Solsonès i els Pallars fins a l’Alt Urgell. L’any 1983 es van discutir al Ple de Balaguer les al·legacions a presentar contra la decisió de connectar directament de Calaf a Cervera. És molt interessant seguir aquells raonaments i poder-ne treure lliçons per avui en dia.

Actualment, les connexions viàries s’han demostrat tant o més importants que durant la història. Quin canvi tan espectacular en l’àmbit econòmic i social ha representat l’eix transversal per comunicar Girona, Vic, Manresa i el Ponent català. O quin ha estat el desenvolupament industrial de l’eix de l’A2.Per això, i amb tanta vehemència, defensem el nostre dret a estar ben connectats, reclamem l’autovia C-13 de Balaguer a Lleida.

I ho fem els representants polítics de Ponent, amb el suport de les organitzacions empresarials i sindicals, així com amb el suport d’altres territoris als quals aquesta mesura també afavoriria.No podem deixar passar aquesta oportunitat de defensar el nostre dret a un desenvolupament en igualtat de condicions amb el d’altres zones del país. En benefici de tots i totes, volem que la C-13 sigui autovia entre Balaguer i Lleida!.