Aclarir i birbar, un repte a l'abril, maig i juny

Una floració abundosa, respectada meteorològicament, augura una producció abundant en totes les espècies i varietats de fruiters: arbres descansats per l’accidentalitat meteorològica del 2021-2022 passen del rosat i blanc de la floració al verd i es poden diferenciar fruits perfectament quallats i en estat de creixement. Al Segrià, Franja i Baix Cinca s’ha atès i informat centenars d’urbanites que amb càmera o mòbil han volgut plasmar i emportar-se l’espectacle de la floració. Ara caldrà canviar d’espectadors i dur a terme una de les tasques més laborioses i carregoses: aclarir els fruits per assolir un equilibri entre l’arbre i la producció per aconseguir mides comercials i de qualitat, unes exigències lineals i de consumidors.  Les tres tasques que pràcticament s’han de fer de forma manual són: l’esporga, aclarir i la recol·lecció, en especial en fruita de pinyol, que suposen d’un 50 a un 60% del cost de producció, incrementat pel cost de tots els inputs corresponents del conreu. En una plantació ben planificada: per a l’esporga disposen de 5 a 6 mesos de temps, per a la recol·lecció el ventall de varietats escalonades poden ocupar 4 o 5 mesos, però per aclarir, si volem assolir una bona qualitat, sols en tenim 2, que van des de l’engreixament del fruit a l’enduriment del pinyol.

La laboriositat d’aclarir està relacionada amb l’esporga efectuada, la intensitat del quallat i l’objectiu qualitatiu que pretenem donar a la producció. D’altres condicionaments cal tenir-los en compte per reunir la feina o mà d’obra que pot donar el fet d’aclarir per als 1.000 kg de préssec, nectarina o paraguaià que posarem als palots per ser comercialitzats. El ventall de temps emprat està entre 5 a 7 hores per persona de jornada de treball.

Per a produccions mitjanes de 30 tn/ha, suposa un integral de 150 a 210 hores, o el que, simplificant-ho en jornades de 8 hores per persona, suposa una necessitat de mà d’obra de 25 jornades de mitja hora per hectàrea. La zona fruitera lleidatana, a la qual cal afegir la Franja, Baix Cinca i Mig Ebre (Mequinensa, Casp...), agrupa més de 40.000 ha de fruiters de pinyol. D’acord amb l’esmentat i com a productor de 2 i 3 generacions en el cultiu, quant a la previsió o necessitats de mà d’obra per dur a terme un aclariment correcte, amb qualitat i temps, podem calcular que les jornades de treball necessàries poden aproximar-se o passar d’1.000.000 a realitzar entre 40 o 50 dies per a no encavalcar amb la recol·lecció. Les necessitats de mà d’obra per cobrir aquestes jornades suposen disposar, per a aquesta tasca, d’uns 20.000 a 25.000 operaris bons a les plantacions.L’accidentalitat per fred dels anys 2021-2022 que va afectar entre un 30 i 70% la producció va suposar un parèntesi en l’arribada de personal que venia a fer-ho durant molts anys.

Aquest trencament suposa un problema que cal resoldre immediatament i planificar-ho no és senzill. Donar cabuda a 25.000 persones no serà fàcil. Jo no soc especialista en temes de logística que exigeix aquesta problemàtica, a part de laborals, socials, de convivència, etc.

Cal que els organismes implicats en aquest tema es posin a treballar; primer per disposar o cobrir aquesta necessitat de mà d’obra, que, si el temps i la meteorologia ens respecten, ha de continuar amb la recol·lecció, que, tot i ser més dilatada, s’incrementarà amb la poma i la pera. Aquest problema té solució. Opino que no estaria de més demanar la participació dels milers de persones que tenim a l’atur. Aclarir o recol·lectar fruita no hernia ningú, i pagar per no treballar mutila la societat contribuent.

Segur que això pot aixecar polseguera, especialment de partits i associacions populistes, però la realitat és que es rebutja feina perquè resulta més rendible el proteccionisme de cobrar en una mà l’atur i en l’altra assolir algun nyap o el quinto de cervesa. Cal protegir i respectar drets, però cal exigir responsabilitat i obligacions. De moment, i salvant el greu problema de sequera, l’accidentalitat per gelades a l’Arc Mediterrani, productor de fruita de pinyol, és inexistent. En pocs dies podran anticipar-se previsions de producció que poden superar àmpliament les minvades del 2021-2022.

Amb una economia tocada per un conflicte permanent per la balança oferta-demanda i una fruita molt perible, pot haver-hi problemes. Cal anticipar-se i pensar a poder oferir qualitat al consumidor, incentivar-lo, recuperar mercats perduts. Com a primers productors del continent, cal fomentar a tots els nivells el consum de préssecs, nectarines, paraguaians, albercocs.

Amb una mitjana de consum per espanyol de 4 kg en tindríem prou amb 10.000 ha de conreu, i al voltant de casa en tenim bastants més. Iniciem l’aclarit amb l’esperança de pluges i, si les calamarses ens respecten en un mes i mig, cireres, albercocs, nectarines ocuparan els lineals per arribar a la taula.