Setmana Santa

Tamb era Quaresma arribe era Setmana Santa, que comencèc dimenge passat tamb era benediccion des paumes, ei un periòde de processons e passions. En aguesti dies s’acorròpen bères ues des celebracions mès importantes des cristians, en tot commemorar es darrèrs dies de vida de Nòste Sénher, mès tanben associat a minjars familhars coma ei eth dia de Pasca. En an 325 eth concili de Nicea fixèc era data dera celebracion dera Pasca.

A compdar d’aci cada país a anat bastint un ensem pròpri de celebracions, basant-se tostemp en relat evangelic. Maugrat es diferéncies de costums locaus, era finalitat principau ei era de celebrar era passion, mòrt e resurreccion de Jesús. Aguesta celebracion oscille entre es mesi de març e abriu, ja qu’era data s’establís a compdar dera prumèra lua plia de primauera, mès es glèises d’occident e orient, tien d’auti calendaris coma eth gregorian o eth julian.

Era pauma a era sua origina ena manèra de coma receberen es judius a Jesús en Jerusalèm, que lheuauen paumes e rams de laurèr o d’olivèra entà dar-li era benvenguda. Ena Val d’Aran se portauen anticament rams de boish e tanben i penjauen mochets. Despús dera benediccion se plaçauen enes balcons pr’amor qu’era tradicion ditz que portaue sòrt e protegie des esperits dolenti.

Tanben eth dia de Diuendres Sant que se celèbre era mòrt de Jesucrist, en Vielha i auie lòc era processon que recorrie es carrèrs ath torn dera glèisa e a on es hemnes vestides de rigorós nere e tamb mantelina, portauen era Mair de Diu e es òmes portauen eth sepulcre entorats pes alabardèrs (es armats). Eth dia de Pasca, peth maitin, un corròp de cantaires anauen peth pòble e en tot arturar-se cantauen cançons nomentades caramelhes. Bona Pasca tà deman!!!