Un país eixut

Després de gairebé dos anys de falta de pluges i nevades, onades de calor i fortes ventades, el nostre país s’està quedant eixut. I no només s’eixuga el sòl, les fonts, els barrancs, rius i pantans, també ho faran els graners, els pallers, les càmeres de fruita.. i de retruc, afectarà les butxaques de tothom.

El sector agrari, i el de secà encara més, ja sabem el que són les sequeres, les hem patit més d’una vegada, i per això els nostres avantpassats ens van ensenyar a estalviar i optimitzar cada gota d’aigua, sobretot per abeurar els nostres animals. Ara cal conscienciar la resta de la societat. Hem de saber que obrir l’aixeta i que surti aigua no és tan fàcil com sembla.

L’aigua és un bé preuat i escàs, però també és vida. I en això també hi tenim una gran responsabilitat, els ajuntaments. En municipis com el nostre, amb nou nuclis agregats diferents captacions d’aigua, cada poble amb el seu dipòsit, els seus punts de consum, s’ha de fer mans i mànigues perquè ni els veïns ni les veïnes, ni els establiments turístics, ni els animals domèstics es quedin sense un bé tan preuat.

Per això necessitem la col·laboració de tothom, des de nosaltres mateixos fins a les més altes institucions. No podem fer ploure, però sí que podem fer un ús racional i responsable de l’aigua, seguir millorant la nostra xarxa i trobar noves captacions. Treballarem incansablement perquè així sigui.Estic segur que tornarà a ploure, que les fonts i els barrancs tornaran a córrer i que tornarem a fer bones collites, però no hem d’oblidar mai el que està passant ara.

N’hem d’aprendre i estar preparats per combatre-ho. No tenim una altra alternativa que mirar endavant i desitjar que la pluja arribi. Estic convençut que així serà.