Campanya

Ja portem uns dies de campanya, i crec que és bon moment per fer una petita reflexió i saber quin és el terreny de joc en alguns llogarets. En primer lloc, observem part de la ciutadania molt descontenta i frustrada amb el concepte de política, fins i tot alguns s’anomenen apolítics, afirmant que mai més aniran a votar, que han perdut la il·lusió, fins i tot en les eleccions municipals. Potser és un problema d’edat, o potser tenen raó.Tanmateix, un alcaldable de poc més de trenta anys es posa al seu lloc i pot empatitzar amb la seva opinió.

Ara bé, marxo convençut que puc aportar el meu granet d’arena per canviar aquesta dinàmica que els ha fet sentir decebuts amb el concepte, amb les administracions i amb tots els partits polítics en general.En segon lloc, alguns veïns i veïnes s’alegren de candidates i candidats joves a les llistes, defensen que som nosaltres qui ens hem de posar al capdavant del consistori i, en termes populars, hem d’“estirar el carro”. Alguns valoren molt positivament el fet que alguns caps de llista tinguem formació política. Agafen amablement les propostes i els fulletons del nostre partit, i amablement defensen que ho llegiran i ho valoraran, juntament amb els valors dels altres partits.

Després de preguntar sobre les principals necessitats, em sorprèn que una de les més demanades sigui intentar reduir la velocitat dels cotxes als carrers, on cal posar més bandes rugoses, afirmen. Marxo pensant si la culpa és de l’ajuntament, o simplement, és de la societat en general...Ja per acabar, com diria aquella famosa cançó “una de cal y una de arena”; malauradament, en algun porta a porta la falta d’arguments i la falta de respecte cap als membres de la llista és evident, i això també em fa reflexionar. Tenim dos tipus de ciutadans: aquells que sempre es queixen dels altres criticant que “no s’ha fet absolutament res”, i són incapaços d’entendre i veure més enllà dels seus ideals, i aquells que fan autoreflexió i es mostren “agraïts”, sabent que un consistori no es gestiona fàcilment i que la utopia d’un món perfecte no existeix.

Ara bé, també fan crítiques constructives de millora pels propers quatre anys.Finalment, m’agradaria destacar que molts problemes d’alguns ajuntaments no s’han originat només els últims quatre anys, sinó que cal mirar també més enrere i informar-se sobre què, qui i com ens ha portat on som. Veurem què ens espera els pròxims dies!