Mecanoscrit del segon intent

La comèdia animada del tàndem Robert Carlock i Sam Means (Unbreakable Kimmy Schmidt) ens trasllada a un món en el qual els supervivents a una invasió alienígena proven de reconstruir la societat, procurant corregir els errors del passat de la humanitat. La trama arranca amb un exjugador de beisbol de Boston anomenat Matty Mulligan (Nat Faxon), que dona nom a la sèrie, salvant el planeta quan tot sembla estar perdut amb un precís llançament de granada. Enaltit com un heroi, és immediatament nomenat president dels Estats Units i no tarda a envoltar-se d’un pintoresc grup d’assessors: el senador ultraconservador Cartwright LaMarr (Dana Carvey), la científica de DARPA Farrah Braun (Tina Fey), el postdoctorat en història de Georgetown Simon (Sam Richardson) i l’ex-Miss Amèrica Lucy Suwan (Chrissy Teigen), que a més es converteix en la Primera Dama.

En l’eclèctic repartiment no podia faltar un solitari sobrevivent alienígena, Axatrax (Phil LaMarr), provinent d’un planeta anomenat Cardi-B –i que els mateixos extraterrestes insistiran a desmentir que aquest nom tingui cap relació amb la rapera homònima. Però l’oportunitat d’esmenar els errors pretèrits de la civilització es veuen obstaculitzats per l’estupidesa del protagonista principal, sumada a les intrigues encobertes de LaMarr i els complexos de cadascun dels personatges, entre els quals s’inclouen de forma recurrent altres estrelles convidades com Daniel Radcliffe (Harry Potter) fent d’un autoproclamat rei britànic, Kevin Michael Richardson (Mortal Kombat) sota la carcassa d’un robot militar creat per la doctora Braun i Ayo Edebiri (The Bear) encarnant un adolescent sense rumb que fingeix ser un general de la Marina. Lamentablement, sobretot durant els sis primers episodis, tots aquests ingredients es desfan en un guió irritantment lent en el qual amb prou feines se sorprèn l’espectador amb escassos girs de la trama

Plataforma: Netflix.Creador: Robert Carlock.Direcció: Casey Crowe.Guió: Robert Carlock, Sam Means, Maria Thayer.

I si el més important en aquest tipus de produccions és el sentit de l’humor, Mulligan no passarà a la història.

Potser la gran –i única– lliçó que aporta aquesta sèrie és que, per molt que les coses canviïn, poc pot reparar-se quan les persones continuen sent iguals que abans. I, durant els deus episodis de mitja hora cada un, els seus creadors no deixaran de recordar-nos que les segones oportunitats mai són tabules rases.