Governança

Despús des darrères eleccions municipaus me semble ben parlar deth tèrme “governança”. Mot que s’era sua origina ei deth grèc, signifique dirigir, condusir ua nau o un carro, mès posteriorament tara fin dera Edat Mieja e a compdar deth latin, eth son significat serie er art o manèra de governar. Anticament se tenguie era expression de bon govèrn, qu’ei semblant mès qu’en realitat ei complètament diferent.

Ei a compdar der an 1990 quan se comence a utilizar entà designar era eficàcia, qualitat e bona orientacion en ua naua manèra de governar. Per tant mos pòrte a un nau cambi de paradigma enes relacions de poder. S’analisam eth mot governança vedem que se centre enes persones que son implicades ena prenuda de decisions e ena sua implantacion, atau coma enes estructures de besonh entà implementar-les e entà garantir un bon govèrn.

Per tant, cau ua vision estrategica damb ues institucions e ues airines efectiues, junhudes a ua transparéncia e inclusivitat ara governança, que garantisque era participacion ciutadana, elements essenciaus que generaràn damb succès reformes enes politiques publiques. Ua bona governança ei plan importanta entath desvolopament economic, sociau e ambientau. Ei demostrat qu’ua milhor gestion publica, qu’age en compde autant es mancances coma es oportunitats de milhora, ajudaràn ena capacitat d’un govèrn dirigit a assolidar es sòns objectius.

E s’ath delà se ten en compde era tecnologia e era innovacion entà ajudar-se e facilitar qu’es decisions e era planificacion des procèssi de transformacion, s’artenherà ua gestion avienta. Era governança en definitiua genère un orde entà governar e dirigir era complexitat dera societat actuau. Bona governança entàs pròplèu quate ans!