Recanvi

Reconec que avui en dia la política té fixats sempre dos punts a l’ordre del dia: la persecució judicial i la divisió dels partits. És un fet que els independentistes estem en guerra, tots contra tots, i aquest panorama certament és decebedor i això em fa pensar que hem oblidat la ciutadania. Avui, ja uns dies després dels resultats de les eleccions municipals, us puc assegurar que l’autocrítica és difícil, molt difícil, sobretot veient arreu l’intent desesperat d’emmascarar una realitat que clama al cel, però és totalment necessària perquè no hem d’oblidar mai que la política és servei a les persones.

Segueixo per donar les gràcies als caps de cartell més propers que, a diferència de molts altres, saben retirar-se davant d’una desfeta sense que el partit hagi de reubicar-los retorçant els engranatges. Sembla que hem avançat i tenim perfils polítics que tenen clar que cal seguir cap a l’alliberament nacional i amb aquesta finalitat cal donar pas a nous lideratges. Els ajuntaments són part de la revolució, els ajuntaments són molt importants per al projecte de la independència política de Catalunya, i tenim molts exemples històrics, com els del 1936, o més recents i cabdals com els ajuntaments del 2017.Per altra banda, és imprescindible, justament aquests dies que estem immersos en acords de govern, reflexionar sobre els governs de coalició, i ser honestos amb la història recent i preguntar-se si han funcionat o no.

A parer meu, si fallen és perquè, bàsicament, no existeix confiança mútua i aquesta és indispensable per tirar endavant. I tan important com la confiança és que els partits respectin la paraula donada i el programa pactat, vetllant durant el mandat pel seu compliment. Aquesta és la clau de l’èxit que, juntament amb una política empàtica, fa que les persones s’apropin a la política i d’aquesta manera també a les administracions.

Si volem ajuntaments propers hem de tenir els i les ciutadanes com a protagonistes, no hi ha altra via. L’aprenentatge de tot plegat em reafirma que sempre hi ha una nova oportunitat per lluitar i que, malgrat tot, és possible una altra manera de fer política i alhora que la feina en política sigui fent equip. El camí és obeir el mandat de la ciutadania i fer una política honesta que doni explicacions i que també en demani.

Representar el poble significa justament això, retre compte d’allò que fem i entomar la resposta de la ciutadania. Tot allò que fem té un retorn, i això es veu en el resultat de les eleccions. Si volem canviar la resposta de la ciutadania, cal canviar la nostra manera de fer. Pel que a mi respecta, soc del pensament que els canvis, quan tenen bones idees darrere, són la veritable revolució.